dimarts, 23 de setembre de 2008

un gest

El seu gest em va copçar just quant girava el cap per creuar davant d'ell. Va ser un gest ràpid, inocent però ple de sensualitat. Ell despreocupat del demés, va creuar els braços per davant, va allargar les mans per agafar cada un dels costats del jersei, i ràpidament va estirar amunt fins a cobrir el cap. Durant unes mil.lèsimes de segon mig tors va quedar nu sota la samarreta que havia arrossegat i jo amb la mirada fixa, vaig deleitar-me al veure la seva pell encara morena i el borrisol que sortia per sobre el pit. Seguidament, va continuar estirant encara més fins acabar d'ensenyar tota l'esquena i finalment lliurar-se del jersei que el molestava. Ara, jo ja caminava pel costat, més lentament, pero la meva mirada no es perdia detall. Mecànicament es va resituar la samarreta i es va passar la mà pels cabells, en un intent de repentinar-se. Jo ara, ben bé al seu radera, vaig girar el cap per mirar endavant mentres intentava retenir aquella imatge que m'havia deleitat. Vaig sentir els sorolls dels motors i vaig tornar a mirar enrere, però ell marxava amb la seva renault i jo continuava amb un somriure ple de picardia.

dijous, 18 de setembre de 2008

llençols

plegats
arrugats
estirats
lligats
suats
tacats
pixats
fluxats
néts
suaus
calents
freds
perfumats

testimoni de l'amor i del dolor
la primera porta cap al cel

company de pors i plors
temps ple d'angoixes

embolcall de nuesa sincera
penombres del plaer

eina de perversions
càlcul de desig

refugi de veritats
mentides a fosques

escenari del repòs
descans de la vida

lloc d'estar
per no ser-hi

divendres, 5 de setembre de 2008

Llegir

El verb llegir com el verb estimar no soporta l'imperatiu.

Daniel Pennac

dimarts, 2 de setembre de 2008

love by ikea

un amor bonic i accesible,
ben guarnit, pràctic i lleuger,
directe sense complicacions

queda bé a tot arreu
modern pero sense estridències
ple de somriures
i amb un servei d'atenció telefònic

popular, amb dies especials
àmplia gama de colors
agafa el que t'agrada o
el que queda al cistell

carrega
i montate'l com puguis
no cal ser un manetes
l'amor es un idioma universal.

potser que et falti una peça
o la fusta estigui esquerdada
i els colors destenyeixin
pero mes val això que una pedregada

fidel permanent mai t'abandonarà,
tampoc evolucionarà.
ràpidament les seves virtuds desapareixeran
i tu començaràs a ignorar

tornaràs a mirar altres
arribaràs cada cop més tard
ja no li treuràs la pols
fins que inevitablement

es trenqui
es desmonti
el tiris
i l'oblidis