post en blanc

per excés de neurones adormides

aquells meravellosos anys

...aquesta té un morro que se'l trepitja, i es que no m'extranya que tingui el cul gros, sempre fent anar el ditet "tú, fés això", "tú, vés allà" i avui m'ha tocat, "tú, vés a buscar les pilotes de volei", apa, toca't els nassos. Com a mínim a veure si pel camí vec el Cascales, em sembla que avui entrenaven a la pista de fútbol, oooauaoo, qué guapo que és! i amb aquell cos, i les esquenes amples, m'encanta... pero bueno, vec que no, a lo millor estan corrent a la vora del llac... ara juguen els iguanes a la pista, està el Jordi Marés?....sí! mmm, que mono! ui, mira han tirat la pilota fora, vaig a buscar-la i així a veure si em veu el Jordi. Ja està, meva! Jordi...on ets? bueno es igual la xuto a veure si arribo, una, dos i tres...merda! a donat a la tanca, el Pau crida "mira que ets pato", "bleeeeee! idiota!", corro i l'agafo, ara estic més aprop, la tiro amb les mans cap al Pau, el Jordi Marés em crida: "demà doble ració de colacao", si rei, el que tu vulguis, s'ha donat compte que estava allà!, fent la patosa es clar, ostres, sempre em passa el mateix, i ell au!, a fer la brometa, quant em pendrà en serio aquest element! com a mínim no va radera de la Claudia Garcia, tots els tios li van darrera, evidentment per les tetorras que té, si es que no n'hi ha cap del grup que les tingui així, i bé jo, ja no diguem, pero jo ja li regalo, es un rollo això de portar sostens, són ortopèdics, i a l'hora de córrer que fas amb elles? tu allà votant i els tios flipant! passo, millor així....i bueno, i ara les pilotes de volei on estaràn, aquets vestuaris foten un pestasso que no vegis, a la sala de material no hi són, bueno miraré allà dins a veure...."oh o ostres! perdona, no sabia que estaves aquí"...."ui quin susto!jajaja! tranquila passa, qué busques?".... ara se suposa que he de continuar amb naturalitat i no xisclar pel que estic veient...."nnno res, busco les pilotes de volei",..."estàn a l'armari, agafa les claus"..."d'acord, ara te les torno"...deu meu senyor! pero que era allò?, ostres que fort! quina titola! no pot ser allò tan fosc i pelut, buuahhh! quin fàstic! això no té res a veure amb les mingues que he vist dels nens, no pot ser que es transformi fins allò, jolin, a més el molt guarro ni s'ha tapat quant he entrat, sempre fot igual a ell li importa un bledo veure la gent despullada, quan entra als vestuaris i ens estem dutxan li recriminem que entri sense avisar-nos i totes correm a tapar-nos i ell va dient, que n'està fart de veure culs i tetes....ja!, això s'ho creu ell, pero osti, que fort! li he vist la polla, jajaja ara estem empatats, tot i que per mi, prefereixo no tornar-la a veure, i se suposa que això m'ha d'agradar dintre d'uns anys? i aquesta cosa a d'entrar dins meu? impossible! per on? bueno, ara entraré ràpid i deixaré les claus al primer banc que trobi, "té, ja està...,adeu!" "vinga, adeu" menys mal que ja s'havia posat els pantalons, a partir d'ara procuraré dir hola abans d'entrar als vestuaris,jolin, quant li expliqui a la Mireia i a la Sandra no s'ho creuràn...segur que voldràn que els hi descrigui amb pèls i senyals, i jo que els hi diré, una salsitxota penjant...amb tot de pèls per dalt...brrrr, pèls! "ja era hora, maca, pensàvem que t'havies perdut", "no, es que no les trobava, estaven tancades a l'armari de material....i he tingut que demanar les claus"...."sabeu que m'ha passat? que fort, ties! casi no m'ho crec! he vist al Vilardell en pilotes!" "queeeee! si???jajajajajaa", "pilota picada?" "si, si super fort" , "i com la té?..."

monotonia

és saber exactament el que esdevindrà
sense tenir una bola de vidre davant.

magrana

a vegades penso que la natura ens posa a proba,
perque al llarg del temps
s'ha dedicat a escampar petits tresors
que nosaltres hem de descobrir.

avui, inesperadament, n'he trobat un,
a la cuina de casa
feia tan de temps que no en menjava
que al fer el tall en sec
he tingut una deliciosa sorpresa
de veure aquella munió de robins vermells

he dedicat cura i divertiment
a treure cada un dels granets
mentres ells es colaven entre els meus dits
semblava que dansesin al so de la melodia
que entrava per la finestra del celobert

disfrutava de l'espectacle
que havia estat convidada
un moment massa màgic per ser tan quotidià

ara totes ja estaven dins del bol
la dutxa d'aiguardent i sucre les ha estabornit
i la música s'ha esvaït

la O

sorpresa d'entrada
rotunda i grossa es fa dir
la boca l'imita
els llavis l'encerclen

optativa o opcional
dubtosa a la ment
una solució òptima
pel número final

una piscina entre pals
on hom pot descansar
recordant l'oblit
i ocultant el passat.