dijous, 22 de juliol de 2010

febre

arribar
pujar les escales
vestit amb calor
tancar la porta a cop de peu
peus descalços
sandàlies pel mig
ventilador al tres
caure al llit

l'AIRE
un suspir pel cos

penombra calmant
de sol persistent
cabells estesos
sobre l'esquena
nua i calenta
agitanada
regalada al mar

he perdut
l'estiu acondicionat
del treball
12 graus de diferència
una jaqueta penjant
el cop de calor
l'efecte del sol
ulls tancats
marxar

i el cos
oblidat sobre els llençols
escolta el ventilador
murmuri d'un secret
em diu que has estat aquí
estirat
al meu costat
somric
i oloro el coixí

fredor al llit
arran de peus
alivi cremant
allargo del dret
gel?
fred i llefiscós
pell sentida
córren pessigolles

espantada
perquè ja no et vec
obro els ulls
què?
mig a fosques
no vec res
llençols perduts
un moment de tú
un joc novament

caic enrere
sense pes
buido els ulls
per deixar-te
em regiro
i la suor regota
entremig del cos
més aire suavitzant
si us plau
cal alleugerir el que surt de dins

i torna
una pressió freda
a la pell
humida,
densa,
que puja
lentament pels turmells
aquest cop
mig fosa
no busco
ni et busco més

què?
m'alivia i deixo estar

puja
poc a poc
haig de témer?
el cap m'esclata
impossible
només vec vermell
i el cos
que ja no es meu

teu?
seu?
carícies de rèptil
sobre la pell
enredat
sense moure'm
no puc
la força a les mans
per sobre del cap
obro els ulls
un cos de mòmia
una llarga ombra
fosca i cargolada
que ara s'endinsa per sota
i entra sense permís

i vec
sobre meu
assaborint la meva suor
ulls verds clavats
llengua que no parla
llarga que m'ofega
intermitent bes
que dóna verí
la febre del plaer
recorre per dins
crit de mossec
morta de febre

divendres, 16 de juliol de 2010

preludi

glòria de divendres!
despertar amb aquest preludi
disculpa qualsevol encesa dígits
per anar a treballar

Preludi de l'acte primer de l'òpera "La Traviata" de Verdi
escoltat a
"Preludi" de Catalunya Música avui, 16/07/2010 a les 7:05 hores

dilluns, 12 de juliol de 2010

musa

observo amb deteniment
cada una de les línies
buscant la unió que hi ha amb mi
sorprenent del que no havia vist
i tu si

em miro
i no es un mirall
hi ets tú a l'altre costat
el que sents
amb els teus ulls
que m'han creat així

i ella,
de pura delícia
descobreix la teva mirada
sols d'un acte d'amor
en podia sortir
res tan bonic