Ritual d'estesa d'ingredients sobre el marbre, quant un cuina sense mirar rellotges, mirant els colors i probant els sabors en un dia buit d'obligacions, després d'un bany de sol i aigua, la fresca cerveseta amb llimona curosament incorporada dóna la veu de mando en l'arrossejar.
Raig d'oli generós, entra el primer, tot brillant i parant el foc per fer jeure la ceba picant i gustosa en cru, però dolça i transparent quant el foc l'amansa lentament. Pebrots, caràcters particulars, prominents i gustosos s'entendreixen mica en mica però perseveren valents de cor fins al final.
El tomàquet aquest cop igualment accidentat, acaba incorporant-se tot desfet donant el seu to particular a la reunió. I arrriba ell, el sr arròs, és ell, simplement, tot un senyor sincer i fidel, bo al 100% que cau bé a tothom, tots l'esperen, és el gran jefe que sap el que cal fer en tot moment.
I els talls, a banda, han anat esperant la seva entrada estelar. En trossets, aparellats siguin qui siguin i vinguin d'on vinguin són rebuts com cal, saben que són la clau de l'èxit i el brou gustós i abundant, els farà nedar deixant la flaira al remenar. La fusta els anirà vigilant, marcarà el ritme de les voltes, a vegades més lent, a vegades més intens, fent una dansa inconstant, amb pauses de glops de cervesa i ametlles salades.
Últim tast, sabor de casa, toc de sal, mínima pero vital, per donar carisma, una miqueta d'allò d'allà, i anem fent xup, xup, lentament i apagant el foc, deixant descansar. Tovalles de cotó estampades, plats blancs rodons, forquilles i ganivets, copes i gots, ampolla i gerra, simetries perfectes i al ben mig l'eix de l'arrossejar.
divendres, 26 de juny del 2009
dilluns, 15 de juny del 2009
divendres, 12 de juny del 2009
confetti
cauen de dalt
voltes intermitents
ens toca el color
de l'alegria
vénen de tu
de mi
d'ells
tots que som aquí
els llencem amb energia
escampem així els rencors
i oblidem les pors
al so de la música
cantem i ballem abraçats
glòria de color
terra estampat
testimoni del final
perdem de vista el món
recolzant-nos
amb satisfacció
voltes intermitents
ens toca el color
de l'alegria
vénen de tu
de mi
d'ells
tots que som aquí
els llencem amb energia
escampem així els rencors
i oblidem les pors
al so de la música
cantem i ballem abraçats
glòria de color
terra estampat
testimoni del final
perdem de vista el món
recolzant-nos
amb satisfacció
Etiquetas:
fotolletra,
moments
dimarts, 2 de juny del 2009
la S
la serp al paper
la superior que sobrevola
la que esquiva el perill
la del seu cos
d'on surgeixen les sensacions
la llarga veu solitària que demana el silenci
la superior que sobrevola
la que esquiva el perill
la del seu cos
d'on surgeixen les sensacions
la llarga veu solitària que demana el silenci
Etiquetas:
abecedari,
fotolletra,
minims
dilluns, 25 de maig del 2009
benedetti
Pàgines doblegades del llibre
"Ricón de haikus" de Mario Benedetti
<<<
no sé tu nombre
sólo sé la mirada
con que lo dices
>>>
drama cromático
el verde es un color
que no madura
<<<
quién lo diría
los débiles de veras
nunca se rinden
>>>
pasa que al trébol
si tiene quatro hojas
no hay quien lo aguante
<<<
se despidieron
y en el adiós ya estaba
la bienvenida
>>>
aquí seguimos
los niños y los viejos
irresponsables
<<<
un pesimista
es solo un optimista
bien informado
>>>
cuando me entierren
por favor no se olviden
de mi bolígrafo
<<<
después de todo
la muerte es sólo un síntoma
de que hubo vida
>>>
gracias mario,
con estas palabras
imposible va ser,
olvidarte
"Ricón de haikus" de Mario Benedetti
<<<
no sé tu nombre
sólo sé la mirada
con que lo dices
>>>
drama cromático
el verde es un color
que no madura
<<<
quién lo diría
los débiles de veras
nunca se rinden
>>>
pasa que al trébol
si tiene quatro hojas
no hay quien lo aguante
<<<
se despidieron
y en el adiós ya estaba
la bienvenida
>>>
aquí seguimos
los niños y los viejos
irresponsables
<<<
un pesimista
es solo un optimista
bien informado
>>>
cuando me entierren
por favor no se olviden
de mi bolígrafo
<<<
después de todo
la muerte es sólo un síntoma
de que hubo vida
>>>
gracias mario,
con estas palabras
imposible va ser,
olvidarte
dijous, 21 de maig del 2009
interactivitat
m'exasperava cada dia
el que només una tarda vam ser
un amor de trastenda
un amor sota clau
amagat
disimulat
només viu en 4 pareds
i ara sols sóc
dues fotos al teu fotoblog
el que només una tarda vam ser
un amor de trastenda
un amor sota clau
amagat
disimulat
només viu en 4 pareds
i ara sols sóc
dues fotos al teu fotoblog
Etiquetas:
en 1ª persona,
sensacions
divendres, 15 de maig del 2009
intensitat
60 minuts
en un rellotge
una hora curta
ó
una hora llarga
és la intensitat
la que marca
en un rellotge
una hora curta
ó
una hora llarga
és la intensitat
la que marca
Etiquetas:
fotolletra,
minims
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
