sobreviuen
passejant un cos
que han oblidat
la nuesa sincera
la nuesa vital
dimarts 28 de febrer de 2012
dimecres 16 de novembre de 2011
foto sense foto
—Antes me ha preguntado usted si sigo haciendo fotografías...
—Así es...
—Pues bien, acabo de hacerle una sin cámara, y no está nada mal... La linea de sus gafas, perfectamente paralela a la parte superior del marco que hay detrás de usted, es sorprendente... No podría dejar pasar tan admirable simetría... ¡Si, ya está hecha!... ¿De qué estábamos hablando?
Pierre Assouiline entrevistant a Henri Cartier-Bresson,
a El Ojo del siglo
per gaudir de tota l'entrevista:
Henri Cartier-Bresson habla sobre la fotografía
—Así es...
—Pues bien, acabo de hacerle una sin cámara, y no está nada mal... La linea de sus gafas, perfectamente paralela a la parte superior del marco que hay detrás de usted, es sorprendente... No podría dejar pasar tan admirable simetría... ¡Si, ya está hecha!... ¿De qué estábamos hablando?
Pierre Assouiline entrevistant a Henri Cartier-Bresson,
a El Ojo del siglo
per gaudir de tota l'entrevista:
Henri Cartier-Bresson habla sobre la fotografía
dimecres 26 d’octubre de 2011
dijous 13 d’octubre de 2011
dijous 6 d’octubre de 2011
vida de punts
[ . ] l'esquitx de l'inici sense por
[ : ] junts, una llarga llista de moments
[ ; ] apareix ella - un nou sentit a la vida
[...] es crea el silenci per somiar
[ . ] vida en blanc al davant
[ : ] junts, una llarga llista de moments
[ ; ] apareix ella - un nou sentit a la vida
[...] es crea el silenci per somiar
[ . ] vida en blanc al davant
Etiquetas:
fotolletra,
minims
dilluns 26 de setembre de 2011
orgasmia
el desig m'envolta
i el teu l'alè em fa de guia
per arribar a un lloc únic
on anar-hi amb tú
el pas marcat,
de paraules palpables
refregant-se per dins
animant el goig en mi
perdo les cames,
camino entre mans
l'ofec de la teva besada
calma l'ànsia de la meva gana
l'esclat
tú, dins-fóra meu
dues ànimes fosses
en un instant perdut de temps
viatge plaent
refugi veritable
on deixar de ser
és la millor de les causes
i el teu l'alè em fa de guia
per arribar a un lloc únic
on anar-hi amb tú
el pas marcat,
de paraules palpables
refregant-se per dins
animant el goig en mi
perdo les cames,
camino entre mans
l'ofec de la teva besada
calma l'ànsia de la meva gana
l'esclat
tú, dins-fóra meu
dues ànimes fosses
en un instant perdut de temps
viatge plaent
refugi veritable
on deixar de ser
és la millor de les causes
Etiquetas:
doble **,
sensacions
dimarts 6 de setembre de 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
