dilluns, 22 de novembre de 2010

de fons

llavis inflats
vermells
desdibuixats
grossos i escaldats
descansant d'estimar

veus que parlen
i pinten el fons
s'escampen per tot arreu
imposen aquest buit
que fa mandra omplir

quieta, tapada
però nua per dins
arrencada del plaer
esperant un dolç final
oblidada
per l'amor d'un passat

si aquest buit es gran
perquè pesa tant?

dimarts, 16 de novembre de 2010

dormint

aquets dies resto dormint
descanso d'un nosequé
en blanc
o plena de colors?

m'alegra i m'allibera
però tinc rencança
per tornar
i no oblidar

m'agrada trobar-m'hi
sencillament no falla mai

dijous, 4 de novembre de 2010

art

davant d'ell
torno a ser verge de criteri
esperant tot el que em pugui oferir
donant el que no imaginava