dijous, 24 d’abril de 2014

sargantana

caldria ser sargantana,
atenta a la mirada
fonedissa a la passa
i no ser partida
per una carícia

dilluns, 10 de març de 2014

rouge

què dius que m'han vist?
jo?
fent un petó?
a un altre home?
només a un?
deixa'm que t'ho expliqui
no és el que sembla,
-sempre havia pensat que mai diria aquesta frase tan absurda-

doncs esperava,
bé, ja saps,
t'esperava
i m'avorria
què es pot fer les 24 hores del dia?
així que he sortit a fer un vol
i l'he vist
si, a ella
tota nacarada
i el vermell als seus llavis.
no m'he pogut resistir
l'he besat.
era freda
però m'ha remogut tota per dins

he dit:
jo en vull un d'igual
un vermell als llavis
i a la botiga la venedora
me n'ha donat un com aquell,
si, si
el de la torre effiel.
directament me la portat
i de seguit m'els he pintat.

han aparescut
han crescut
son ells?
meus?
la venedora ha somrigut
no m'en puc estar
m'atanso al mostrador
i m'enganxo als seus llavis
un petó
el primer de llavis vermells.

m'he retocat el color
i he sortit a passejar amb ells,
els meus llavis nous.
i aixi han anat passant tots
mercaders i turistes,
xonis i xarnegos,
secretàries i esportistes,
avorrits i flamants,
altes i grasses,
modernets i aventurers
perduts i somiadors
funcionàries i calculadores. . .
tots i totes
aquells qui es creuaven amb mi
i em dirigien la mirada
els pintava. amb el meu nou vermell.

i ha estat així
no em demanis per què
les consequències no han estat greus
fins i tot tinc tant magnetisme
que he acariciat el meu android
amb els llavis
i ell també s'ha posat vermell
ha estat incontrolable
com ara aquest:

ho veus?
sols és un petó
els teus llavis
amb els meus

dimecres, 26 de febrer de 2014

f_nt_sm_

et vaig matar
tal com dèies
i semblava que així
tot era més fàcil
més ràpid
inmediat
borrat

de nit
ni dormia
ni volia
perdre't del record
un llarg i cansat camí
on la sang ni ho calmava

sols veure't
miratge
fantasma
torno a la tomba
nom i cognoms
marcats a la pedra