dimecres, 9 de juliol de 2008

confessions de la ex d'en Dar Vader

Erem com la nit i el dia, com el blanc i el negre, com la llet i el cafè,
res aparentment en comú, pero junts vam disfrutar de les nostres contradiccions, potser perque en el fons el seu camí i el meu, portaven al mateix lloc.

Ell em va ensenyar que en la foscor hi havia bellesa, pero disfrutava beient la meva pell clara sobre la seva capa. La seva capa era les portes al seu món més íntim. Li agradava que entrés dins d'ella, embolicarme tota nua i amagar-me mentres rebia algun missatger intergalàctic.

La seva máscara que era aparentment el seu escut, la seva invalidés, la seva incapacitat, era on estava tot el seu poder. D'una incapacitat fatal, la va convertir en una qualitat única. Et prenetava amb la veu, et feia sentir molt més que paraules, entenies el ritme de la seva respiració, escoltaves els silencis i tremolaves amb les paraules. La seva boca era inactiva pero la seva veu ho movia tot. d'aquesta manera ell em va sentir coses que cap altre humanoide ha pogut mostrar-me amb una boca.

i es que
on no n'hi ha,
hi pot haver-n'hi,
si un vol