Polaroids mentals: monotonia

dimecres, 19 de novembre del 2008

és saber exactament el que esdevindrà
sense tenir una bola de vidre davant.

òscar ha dit...: trist i avorrit. fins i tot saber-ho tenint la bola de vidre davant.; 19 de novembre del 2008, a les 15:49
Wostin ha dit...: Molt més encertat que la anèmica definició que en proposa l'enciclopèdia.

No conec cap formula màgica per aconseguir-ho, tot i això un bon lloc per començar a enriquir la gama cromàtica del que tens per endavant, és buscar un altre camí per seguir-se dirigint als mateixos llocs.

Salut ;); 20 de novembre del 2008, a les 23:25
polaroid mental ha dit...: òscar,
poder la única gràcia que té la monotonia és poder trencar-la,
bola de vidre inclosa, :)

wostin,
està clar que tots els camins porten a roma pero tot i així sempre triem el més curt. La monotonia, ens la muntem nosaltres?; 22 de novembre del 2008, a les 22:26
Wostin ha dit...: Sent optimista et diré que segurament si, ens la muntem nosaltres mateixos. Tu tens a les mans l'elecció entre seguir fent el mateix dia rere dia, o intentar canviar alguna cosa. No s'hi val dir "les circumstàncies m'obliguen...." tots tenim cinc minuts per intentar aquest canvi.

Avui em sento bé, per això responc de forma optimista. ;); 23 de novembre del 2008, a les 21:05
Jaqme ha dit...: Bo bo!
Et don la raó!; 26 de novembre del 2008, a les 23:27