únic i irrepetible
on es creuen les intencions
i es troben les emocions
un instant
per a tothom
dimarts, 23 de desembre del 2008
dissabte, 20 de desembre del 2008
LLiçonETRA
Molt instructiva la columna d'en Lluís Tort al suplement de cultura de l'AVUI, em quedo amb aquestes dues premises:
"Escrivim allò que ens agradaria llegir, si en som capaços i si ho fem amb llibertat"
“M’importa gaire, tot plegat?”
i la meva conclusió final:
"a partir d'aquí tot és possible"
......................................................................................................
LLiçonETRES d'en LLuís Tort
"Com puc saber si ho faig bé?
Si et poses a escriure, hi aboques el que vols expressar i quan ho rellegeixes et sona rodó, et fa sentir segur, fins i tot t’euforitza, és que ho has fet bé. Però aquestes sensacions solen o poden esmicolar-se quan intentes corroborar-les amb l’opinió dels altres. Perills de creuar fronteres. Per tant, la pregunta s’hauria de matisar: ho faig bé... segons la valoració de qui?
En lectures posteriors, els textos apareixen tacats de dubtes, esquitxats de mediocritat. Amb moderació, això és profitós. Tot depèn de la teva autoexigència, del teu esperit crític. Si són gaire elevats, et costarà considerar un text com a definitiu. I això no sempre és sinònim de qualitat, també ho pot ser de falta de maduresa.
Escrivim allò que ens agradaria llegir, si en som capaços i si ho fem amb llibertat (descarto obres creades amb una premeditació comercial). T’has de quedar amb la sensació més íntima i sincera i pensar que el fet que (gairebé) ningú comparteixi el teu entusiasme no significa forçosament que no tinguis talent, de la mateixa manera que vendre milers d’exemplars no garanteix la qualitat de l’obra o de l’autor, prou que ho sabem. La confiança en un mateix de vegades s’aconsegueix, però sol ser efímera. Divideix i guanyaràs.
Pregunta’t: “Escric bé?”. Però afegeix: “Em sé vendre?”. “La meva obra té lloc al mercat?”. “Que l’editor tingui la paella pel mànec el priva de ser imbècil?”. “M’importa gaire, tot plegat?”. "
Diari AVUI, suplement de Cultura
Dissabte 13 de desembre del 2008
"Escrivim allò que ens agradaria llegir, si en som capaços i si ho fem amb llibertat"
“M’importa gaire, tot plegat?”
i la meva conclusió final:
"a partir d'aquí tot és possible"
......................................................................................................
LLiçonETRES d'en LLuís Tort
"Com puc saber si ho faig bé?
Si et poses a escriure, hi aboques el que vols expressar i quan ho rellegeixes et sona rodó, et fa sentir segur, fins i tot t’euforitza, és que ho has fet bé. Però aquestes sensacions solen o poden esmicolar-se quan intentes corroborar-les amb l’opinió dels altres. Perills de creuar fronteres. Per tant, la pregunta s’hauria de matisar: ho faig bé... segons la valoració de qui?
En lectures posteriors, els textos apareixen tacats de dubtes, esquitxats de mediocritat. Amb moderació, això és profitós. Tot depèn de la teva autoexigència, del teu esperit crític. Si són gaire elevats, et costarà considerar un text com a definitiu. I això no sempre és sinònim de qualitat, també ho pot ser de falta de maduresa.
Escrivim allò que ens agradaria llegir, si en som capaços i si ho fem amb llibertat (descarto obres creades amb una premeditació comercial). T’has de quedar amb la sensació més íntima i sincera i pensar que el fet que (gairebé) ningú comparteixi el teu entusiasme no significa forçosament que no tinguis talent, de la mateixa manera que vendre milers d’exemplars no garanteix la qualitat de l’obra o de l’autor, prou que ho sabem. La confiança en un mateix de vegades s’aconsegueix, però sol ser efímera. Divideix i guanyaràs.
Pregunta’t: “Escric bé?”. Però afegeix: “Em sé vendre?”. “La meva obra té lloc al mercat?”. “Que l’editor tingui la paella pel mànec el priva de ser imbècil?”. “M’importa gaire, tot plegat?”. "
Diari AVUI, suplement de Cultura
Dissabte 13 de desembre del 2008
dimarts, 16 de desembre del 2008
la no-festa
-hola?
no hi ha llum, pero la porta no està tancada amb clau, que extrany........silenci de tacons pel passadís.....sort que encara no ha arribat, si m'afanyo poder encara tindré temps de preparar alguna cosa, bé de moment, em posaré una mica de vi i pararé la taula.
--S O R P R E S A !
--F E L I C I T A T S !
-ehh? qui sou? que hi foteu a casa meva?
--hem vingut a celebrar el teu aniversari!
-si, ja,
-però de què, com?....
-d'acord, es una broma....val, ja podeu apagar les càmares.
desde luego, cada dia més penjats, pero que s'han pensat aquests, es deuen estar mofant de mí al lavabo, es que no ho soporto...
-ei, no em seguiu i marxeu d'aquí, això no és una festa!...o almenys no és la meva festa, jo no tinc res que celebrar amb vosaltres!
--t'equivoques de pe a pa....fixa't bé, segur que has tingut un moment de la teva vida dedicat a nosaltres....no t'enrecordes?
-com?
--sí, de mí, per exemple "diga, diga, buenos dias"
-mari?
--siiii!
-no fotis, que bo! jajajajajaja, ets tu! saps que et feia més gran?
--el telèfon sempre et posa anys....jajajaaa
--i de mi no t'enrecordes? un 23 de gener a la linia 3 de plaça Espanya
-deu méu, si, crec que sí, vas ser tú que em vas collir del terra quant vaig caure per les escales i em vaig trencar el lligaments del turmell...ostres farà 10 anys? com passa el temps!
--el teu peu bé?
-si, si gràcies, ...ara ja gairabé es nou
--jo també volia venir, bonica...felicitats
-sr. rafel! les seves truites amb julivert eren les millors del món!, em pensava que s'havia mort...
--gairabé he mort, ja no treballo...ja no sóc a la veu de la gent
-no digui això home!, el seu nom sempre rondarà pel barri
-i tu? i tan que et conec...tantes vegades que ens em creuat
--i mai ens em saludat
-però ens hem mirat
--m'agrada sentir-te la veu
-m'agrada poder-te dir hola
--fiu! fiu! fiu!
-noooo, noooo, no pot ser! Ana, anina!
--felicitats!
-com has crescut!, pero si em treus un pam! que guapa, la meva nena!
--lailarí, lailaró!
-i tu?
-- :)
-ah! es clar, no parles, millor així, tú sempre tan aguda
-- ;)
-el rosa no ha perdut gens...quin sabó utilitzes?
--hola, nosaltres també hi volíem ser-hi
-i qui sou?
--sóm de l'associació de veïns que et robem l'ADSL
-ah!, fantàstic!
--només et volíem agraïr la teva desinteressada obra, pensa que per tots nosaltres, internet és gairabé més important que la tele.
-de res, m'imaginava que algú hi hauria pero no em pensava que fóssiu tants,tranquil, en el fons, m'encanta que estafeu a Telefònica
--només et voliem demanar un favor,
-un altre?....i doncs?
--si us plau, no apaguis el mòdem per la nit....molts de nosaltres es l'únic moment del dia que tenim
-ja, bé...no patiu, així ho faré,
--hola
-a tu si que t'he d'agraïr, que hagis escrit la cançó dels meus somnis
--felicitats
-et seguiré escoltant, delafé, i si potser desde la platja, millor que millor.
-bé no sé com heu vingut a parar aquí,
no sé si ha estat gràcies a la copa de vi,
pero moltes gràcies .....
--diing, donnng---
-i ara qui serà?
no hi ha llum, pero la porta no està tancada amb clau, que extrany........silenci de tacons pel passadís.....sort que encara no ha arribat, si m'afanyo poder encara tindré temps de preparar alguna cosa, bé de moment, em posaré una mica de vi i pararé la taula.
--S O R P R E S A !
--F E L I C I T A T S !
-ehh? qui sou? que hi foteu a casa meva?
--hem vingut a celebrar el teu aniversari!
-si, ja,
-però de què, com?....
-d'acord, es una broma....val, ja podeu apagar les càmares.
desde luego, cada dia més penjats, pero que s'han pensat aquests, es deuen estar mofant de mí al lavabo, es que no ho soporto...
-ei, no em seguiu i marxeu d'aquí, això no és una festa!...o almenys no és la meva festa, jo no tinc res que celebrar amb vosaltres!
--t'equivoques de pe a pa....fixa't bé, segur que has tingut un moment de la teva vida dedicat a nosaltres....no t'enrecordes?
-com?
--sí, de mí, per exemple "diga, diga, buenos dias"
-mari?
--siiii!
-no fotis, que bo! jajajajajaja, ets tu! saps que et feia més gran?
--el telèfon sempre et posa anys....jajajaaa
--i de mi no t'enrecordes? un 23 de gener a la linia 3 de plaça Espanya
-deu méu, si, crec que sí, vas ser tú que em vas collir del terra quant vaig caure per les escales i em vaig trencar el lligaments del turmell...ostres farà 10 anys? com passa el temps!
--el teu peu bé?
-si, si gràcies, ...ara ja gairabé es nou
--jo també volia venir, bonica...felicitats
-sr. rafel! les seves truites amb julivert eren les millors del món!, em pensava que s'havia mort...
--gairabé he mort, ja no treballo...ja no sóc a la veu de la gent
-no digui això home!, el seu nom sempre rondarà pel barri
-i tu? i tan que et conec...tantes vegades que ens em creuat
--i mai ens em saludat
-però ens hem mirat
--m'agrada sentir-te la veu
-m'agrada poder-te dir hola
--fiu! fiu! fiu!
-noooo, noooo, no pot ser! Ana, anina!
--felicitats!
-com has crescut!, pero si em treus un pam! que guapa, la meva nena!
--lailarí, lailaró!
-i tu?
-- :)
-ah! es clar, no parles, millor així, tú sempre tan aguda
-- ;)
-el rosa no ha perdut gens...quin sabó utilitzes?
--hola, nosaltres també hi volíem ser-hi
-i qui sou?
--sóm de l'associació de veïns que et robem l'ADSL
-ah!, fantàstic!
--només et volíem agraïr la teva desinteressada obra, pensa que per tots nosaltres, internet és gairabé més important que la tele.
-de res, m'imaginava que algú hi hauria pero no em pensava que fóssiu tants,tranquil, en el fons, m'encanta que estafeu a Telefònica
--només et voliem demanar un favor,
-un altre?....i doncs?
--si us plau, no apaguis el mòdem per la nit....molts de nosaltres es l'únic moment del dia que tenim
-ja, bé...no patiu, així ho faré,
--hola
-a tu si que t'he d'agraïr, que hagis escrit la cançó dels meus somnis
--felicitats
-et seguiré escoltant, delafé, i si potser desde la platja, millor que millor.
-bé no sé com heu vingut a parar aquí,
no sé si ha estat gràcies a la copa de vi,
pero moltes gràcies .....
--diing, donnng---
-i ara qui serà?
divendres, 12 de desembre del 2008
la M
mareig de muntanya russa
misteri del mag
murga del mico
medicina del malalt
mama de la mama
la més ample
la més repetida
la més gustosa
amb els ulls tancats
sóna més endins
misteri del mag
murga del mico
medicina del malalt
mama de la mama
la més ample
la més repetida
la més gustosa
amb els ulls tancats
sóna més endins
dimecres, 3 de desembre del 2008
horroris laboralis
hores intempestives
mails creuats
correccions recorregides
trucades perdudes
pilotes fora
entrades impuntuals
maldecaps impresentables
papers perduts
informació bloquejada
impertinències locals
silencis ganduls
delegacions globals
butxaques petites
monedes gegants
amb una cullerada de tendresa al dia
ben segur que la meitat no hi foren a la llista
mails creuats
correccions recorregides
trucades perdudes
pilotes fora
entrades impuntuals
maldecaps impresentables
papers perduts
informació bloquejada
impertinències locals
silencis ganduls
delegacions globals
butxaques petites
monedes gegants
amb una cullerada de tendresa al dia
ben segur que la meitat no hi foren a la llista
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
