dissabte, 20 de desembre de 2008

LLiçonETRA

Molt instructiva la columna d'en Lluís Tort al suplement de cultura de l'AVUI, em quedo amb aquestes dues premises:

"Escrivim allò que ens agradaria llegir, si en som capaços i si ho fem amb llibertat"

“M’importa gaire, tot plegat?”

i la meva conclusió final:

"a partir d'aquí tot és possible"

......................................................................................................

LLiçonETRES d'en LLuís Tort

"Com puc saber si ho faig bé?

Si et poses a escriure, hi aboques el que vols expressar i quan ho rellegeixes et sona rodó, et fa sentir segur, fins i tot t’euforitza, és que ho has fet bé. Però aquestes sensacions solen o poden esmicolar-se quan intentes corroborar-les amb l’opinió dels altres. Perills de creuar fronteres. Per tant, la pregunta s’hauria de matisar: ho faig bé... segons la valoració de qui?

En lectures posteriors, els textos apareixen tacats de dubtes, esquitxats de mediocritat. Amb moderació, això és profitós. Tot depèn de la teva autoexigència, del teu esperit crític. Si són gaire elevats, et costarà considerar un text com a definitiu. I això no sempre és sinònim de qualitat, també ho pot ser de falta de maduresa.

Escrivim allò que ens agradaria llegir, si en som capaços i si ho fem amb llibertat (descarto obres creades amb una premeditació comercial). T’has de quedar amb la sensació més íntima i sincera i pensar que el fet que (gairebé) ningú comparteixi el teu entusiasme no significa forçosament que no tinguis talent, de la mateixa manera que vendre milers d’exemplars no garanteix la qualitat de l’obra o de l’autor, prou que ho sabem. La confiança en un mateix de vegades s’aconsegueix, però sol ser efímera. Divideix i guanyaràs.

Pregunta’t: “Escric bé?”. Però afegeix: “Em sé vendre?”. “La meva obra té lloc al mercat?”. “Que l’editor tingui la paella pel mànec el priva de ser imbècil?”. “M’importa gaire, tot plegat?”. "

Diari AVUI, suplement de Cultura
Dissabte 13 de desembre del 2008