dimecres, 13 de gener de 2010

parking

teníem mil mirades
que parlaven de desig
entre paraules educades
i moviments controlats

a vegades fugíem d'elles
per una realitat correcte
pero dins nostre
es recreaven descaradament

el límit les va aturar
però continuaven ressonant
la distància
no me les va fer oblidar

després d'una nit buida
mirant dígits blaus
m'aixeco
per vindre't a buscar

et vull
només essent el que ets,
sense més adjunts ni associats
destapar la teva mirada

preparo amb detall
per ser més que una temptació
enmascaro donant força
tots els meus sentits

roig al gust
foscor a la mirada
dolçor a l'olfacte
finor al tacte
tots els meus racons
apunt d'esclatar

el pensament em fa tremolar
del que faràs si em veus
no vull tornar enrere
segueixo el pas ferm

callaràs?
giraràs la cara?
parlaràs del temps?
potser ja no te'n queda res

i sé com vius: tranquil, serè i metòdic
per això sé on trobar-te,
quin és el millor moment
esperaré a sentir les teves passes
mentres tot retomba dins meu

t'espero entre el gris
sola, de peu, atenta
a vegades apareix la foscor
fins que l'automàtic s'encén

tardes
potser no hi ets
potser treballes per llarg
massa temps d'espera
per una incertesa gegant

et sento
la veu, un comentari, un arreveure
baixes dringant les claus
obrint la porta de ferro
i apareixent jo al radera

no m'atreveixo a dir res
ens mirem en un llarg silenci
et noto desconcertat
saps perquè he vingut
i em temo el pitjor

t'acostes
pero no fas res
només mires
no gosso moure'm
10 segons més de tu

acostes la mà
els teus dits i els meus llavis
un lleuger tast
que és com el primer bes

em sorprens com et mous
com m'agafes
com em tastes
sóc aliment del teu desig
goig del meu plaer

esclafada entre un mur de ciment i tu
res ens podia imaginar així
ja no parlem, ni mirem
només sentim aquelles mirades

i de nou
l'automàtic s'apaga
ell ara és l'únic correcte
sense opinió ni veu
d'aquest furtiu desenllaç

4 comentaris:

mai ha dit...

Quin recorregut d'emocions i quin desenllaç!! val una imatge!

polaroid mental ha dit...

gràcies mai,
amb tanta emoció ha quedat una mica desenfocada

Wostin ha dit...

Ho vaig llegir divendres i vaig tenir la mateixa sensació que ara... algú ha apujat el termòstat d'aquest despatx?!? :P

polaroid mental ha dit...

21º per alguns es molt per altres massa poc