plataforma

8:25 del matí, baixo les escales a pas de galop en sentir de fons com s'acosta la màquina. Esquivo els obstacles, sóna l'avís de sortida, i res! és la màquina de l'altre sentit que marxa. Alleugerida, escurço el pas fins situar-me a l'andana prop de la pared. Mentres inicio l'espera, abaixo la mirada i començo:

Me abrió la puerta vestida con un pantalón de chándal blanco y una camiseta corta.
—Todavía no estoy lista... —dijo, recogiéndose el pelo en la nuca. El movimiento elevó los pechos; no llevaba sujetador. Le puse las manos en la cintura y acerqué mi cara a la suya. Ella abrió los labios y enseguida me metió la lengua en la boca.

per fi ha explotat la tensió sexual entre aquest parell! ara entra la màquina, ostres, això es posa interessant, aixeco la mirada i m'atanso a ella. Surt la marabunta i entro buscant un racó on poder seguir l'acció però només aconsegueixo 10cm de barana per poder agafar-me. Les portes no es tanquen d'inmediat així que mica en mica encara van entrant oportunistes....encuriosida segueixo:

Sentí una violenta excitación, estuve a punto de desmayarme, se me puso dura en el acto. Sin separar su pubis del mío, ella cerró la puerta de entrada, que se cerró con un ruido seco.

sento com algú m'empenta suaument pel darrera, em giro i el vec a ell, perdona i aixeca les celles com indicant que a ell també l'estant apretant pel darrera, jo somric lleugerament i torno al meu affair:

La habitación, iluminada por una sola lamparilla, parecía inmensa. Valérie me cogió por la cintura y me llevó a tientas hasta el dormitorio. Junto a la cama, me besó otra vez. Yo le subí la camiseta para acariciarle los pechos; ella susurró algo que no entendí.

començo a tenir calor, decideixo treure'm l'abric i la bufanda per deixar una mica d'aire a la pell. Cada cop noto més pressió al meu darrera pero intento guardar un espai per poder mantenir el llibre obert i continuar llegint:

Me arrodillé delante de ella, le bajé el pantalón y las bragas y apreté la cara contra su sexo. La raja estaba húmeda, abierta y olía bien. Ella gimió y cayó sobre la cama. Me desnudé a toda prisa y entré en ella. Yo tenía el sexo caliente, y lo recorrían agudos latigazos de placer.

imagino cada un dels detalls per entrar com a testimoni d'aquell espectacle de plaer. Noto la pressió del tacte al meu darrere i m'agrada sentir que poder hi ha alguna cosa més que s'acosta cap a mi

—Valérie... —dije—, no voy a poder aguantar mucho, estoy demasiado excitado.
Ella me atrajo hacia sí y susurró en mi oído:
—Ven...

les paraules tan explícites juguen massa dins meu, imagino poder ser jo ara la Valérie enlloc d'estar entre aquesta tupinada de gent

En ese momento sentí que las paredes de su vagina se contraían en torno a mi sexo. Tuve la sensación de desvanecerme en el espacio, sólo mi sexo estaba vivo, recorrido por una oleada de placer increíblemente violenta. Eyaculé durante mucho tiempo, con varias sacudidas; justo al final, me di cuenta de que estaba gritando a pleno pulmón. Habría muerto por un momento así.

buff, déu meu, ara baixo...aquesta lectura, m'està creant uns efectes secundaris bastant insospitats de bon matí ... surto amb el pas apressat, i amb el pensament en aquella habitació, quan noto que em piquen a l'esquena i al girar-me el vec a ell, el del meu radera que em comenta: perdona, em pots dir quin llibre llegeixes, jo sorpresa, responc amb un Plataforma escuet i directe i allargant amb un seguit del Micheeeel i poso la mà al bolso per treure el llibre i ensenyar-li la portada. Michel Houllebecq, i que tal? esta bé? me'l recomanes? si, està bé, no l'he acabat encara....pero sí. et ve de gust pendre un cafè? ja, veuràs es que vaig cap a la feina i vaig justa de temps....si, es clar, jo també hi vaig, de fet, no hagués tingut que baixar aquí, m'he passat de parada...ja, bé no t'entretinc més, merci, de res, adeu...adeu....vaig girar cua i vaig continuar amb el pas directe i ràpid per reafirmar el que he dit. Mentres vaig pensant en que la meva resposta al cafè ha estat d'una vulgar realitat ....
i em pregunto que si ell ha estat llegint les mateixes paraules que jo, poder han tingut el mateix efecte que a mi....poder els tactes que he notat, han anat una mica més enllà i jo absorta no me n'he adonat...i ella, la Valérie, que hauria respós?... evidentment ella hauria demanat un cafè i alguna cosa més.

8:45 del matí surto a fóra al carrer. L'aire fred em refresca la cara pero encara continuo acalorada, segueixo amb les passes mecàniques cap a la feina, amb quins ànims començo avui la feina?

la H

un espai per inhalar
un pont entre lletres
un descans de veu

l'acompanyant perfecte pels qui tenen vergonya,
hi és però no es fa notar

blanc - cara A

sembla increíble, ni jo mateixa m'ho puc arribar a creure que finalment fagi aquest pas. Però és així, finalment he trobat l'home de la meva vida i no el penso deixar perdre per res del món. Tinc un home a la meva mida, incomparable, perfecte! és ell! ni jo mateixa encara m'ho crec. Quant em desperto als matins amb els ulls mig tancats encara i el vec allà al meu costat...torno a tancar els ulls i seguidament els torno a obrir per demostrar-me que no es un somni....ohh, si es que és....no ho sé, ho té tot, atent, considerat, romantic, respectuós, sensible, dolç, tranquil, delicat, inteligent...i per altra banda alhora, aventurer, inospit, divertit, vividor, creatiu, passional, esbojarrat, gamberro...tot dins d'un cos cuidat i un aspecte més que agradable....aiii, si es que l'amour! així que ja ho veieu, després d'un any i mig de viure plegats em va demanar amb totes les credencials un casori com deu mana i jo que estic així per ell, que havia de dir! i aquí em teniu feliç de camí, pujant les escales lentament per no caure, quant vec a la meva sogra que em fa un senyal a l'entrada de l'esglesia perque entri a una habitació del costat. El cor em fa un salt i penso el pitjor, que haurà passat? entro a la sala enblanquida de dalt abaix i ella, s'acosta per fer-me un petó i dir-me, ai filleta! estàs preciosa!....si però...que passa? no passa res tranquila, tot està bé, només vull xerrar d'un petit detall sobre en Francesc. Veuràs, es un pas molt important en les nostres vides (nostres?, els nervis no em van fer caure en el detall de la paraula, però aquí la cosa ja pintava malament) i cal que el donis amb plena consciència de tot el que hi ha. Veuràs en Francesc, en realitat són en Fran i en Cesc....com? i de cop apareix el meu Francesc de radera de l'armari...tranquila, nena, tot té una explicació....i aparaeix de nou un altre meu Francesc.....com??, bessons?...però qui és el meu?, reina, no t'espantis, sóm els dos, hem estat els dos durant tot aquest temps. Com? espera, pero no pot ser això, hem estat vivint junts, ho hem fet tot junts....recordes el francesc romàntic, considerat, tendre...doncs era jo.....i tu, l'esbojarrat, el passional, l'aventurer, no? pero en que s'ha convertit això?, tranquil.la nena, tot pot seguir com fins ara, si tu ho vols, nosaltres entenem perfectament que som complement l'un de l'altre i sabem viure aixi, només falta que tu també ho acceptis, fins i tot si vols que tinguem fills podràs triar qui serà el pare...no pot ser, el fran i el cesc, tots dos aquí?, i que farem, sortirem ara els tres adalt amb el capellà?, no no, tu tries qui vulguis ara, de fet pel rol tocava ara en fran i despres pel convit en cesc.....i per la nit a qui li toca? tots dos poder? ...fantàstic! tranquila, si vols podem esperar una mica...no es tan estrany hem pogut viure així durant un any i mig i tu has estat feliç, jo també, i jo també...doncs continuem-ho plegats...ningu té perque saber-ho....me'ls miro a tots dos intento veure en els seus ulls un senyal de tot el que m'ha passat i només apareix un somriure als meus llavis en sentir de fons del meu cap: dib, diririp didi, diriri di, dib, diririp, diriri di...

blanc - cara B

Sóc aquí, per donar testimoni d'una gran altra òpera d'amor. Cadascú llueig fantàsticament en el seu paper: els recent casats exhibint l'amor oficial, els casats restregant l'amor perdurable, els casats i amb fills l'orgull del fruit del seu amor, els avis l'eternitat de l'amor,i fins i tot, les parelles enamorades mostren amb ànsia ser el següent relleu. I jo aquí, entre tota aquesta vegenada d'amor salsitxer, arrossegada per les banyes i essent la singular entre tanta dualitat.
M'he arrancat la pell per venir fins aquí, disposada a ser l'ombra fosca de l'obra. Cal que hi sigui? els rols socials no són sincers, les tradicions menys. Somriures aquí, paraules boniques allà i petons a dojo, per sota l'esquena els murmuris dels secrets. Les veus s'atansen i les copes són les que responen, ni vull pensar en el que dic, tot plegat es una gran bajanada. Del millor que en treuré de tot això: unes sabates de taló que em destrossen els peus i un fantàstic vestit vermell que gairabé em fa sentir com la meuca de la veïna del tercer. Moment solemne, de peu dret, segona escala, costat dret, un somriure dibuixat i nervis finals. Germà per una vegada a la vida et donc tots els honors perque que em fagis els cuernos, no germaneta, aquí no hi han cuernos, el que tens són ales, l'únic que has de fer es començar a volar.

música abstracte

16:35 Encara estic aquí al local d'en G esperant a que la màquina fagi la seva feina. Mentres espero, reordeno l'agenda i demés paperassa. Venir a passar la tarda a cal G, sempre es com una "petita" escapadeta a la "sala màgica" del parc d'atraccions. A en G li agrada treballar amb la música 5 punts per sobre del volum que jo escoltaria, gairabé podriem dir que la música forma part de la decoració. El seu repertori es tan eclèctic i variat, que mai el pots arrivar a etiquetar i sempre et sorpren amb una del revès. Avui, però, no sé perquè, la música es diferent, o no... sona un piano, una melodia clàssica, no podria definir l'autor...chopin, mozart...no hi entenc, pero sí que algun cop l'he escoltada. Aparentment, tot i estar en un volum elevat, m'hés bastant fàcil abstraurem de la música i seguir la feina amb en G, però, ja fa 15 minuts, i en aquesta espera buida, que mica en mica, les notes individuals del piano han anat entran en mi, sonen dins meu i és ara que han fet parar tot el que feia per sentir com em golpeja. Sona insistentment, suaument, sense pausa. Es molt extrany, fa mitja hora l'escoltava igual i no li he prestat gens d'atenció, pero mica en mica l'he sentida i ara em té totalment hipnotitzada. Com ho ha fet? no ho sé...Únicament ha anat sonant, no la puc tararejar, no la puc seguir, simplement ella ha entrat dins meu i m'ha fet sentir....tristesa, no, alegria, tampoc, melancolia, no, emoció, si, pero de què? tan abstracte es la música que no trobo paraules per descriure-la?