Pàgines doblegades del llibre
"Ricón de haikus" de Mario Benedetti
<<<
no sé tu nombre
sólo sé la mirada
con que lo dices
>>>
drama cromático
el verde es un color
que no madura
<<<
quién lo diría
los débiles de veras
nunca se rinden
>>>
pasa que al trébol
si tiene quatro hojas
no hay quien lo aguante
<<<
se despidieron
y en el adiós ya estaba
la bienvenida
>>>
aquí seguimos
los niños y los viejos
irresponsables
<<<
un pesimista
es solo un optimista
bien informado
>>>
cuando me entierren
por favor no se olviden
de mi bolígrafo
<<<
después de todo
la muerte es sólo un síntoma
de que hubo vida
>>>
gracias mario,
con estas palabras
imposible va ser,
olvidarte
dilluns, 25 de maig del 2009
dijous, 21 de maig del 2009
interactivitat
m'exasperava cada dia
el que només una tarda vam ser
un amor de trastenda
un amor sota clau
amagat
disimulat
només viu en 4 pareds
i ara sols sóc
dues fotos al teu fotoblog
el que només una tarda vam ser
un amor de trastenda
un amor sota clau
amagat
disimulat
només viu en 4 pareds
i ara sols sóc
dues fotos al teu fotoblog
Etiquetas:
en 1ª persona,
sensacions
divendres, 15 de maig del 2009
intensitat
60 minuts
en un rellotge
una hora curta
ó
una hora llarga
és la intensitat
la que marca
en un rellotge
una hora curta
ó
una hora llarga
és la intensitat
la que marca
Etiquetas:
fotolletra,
minims
dissabte, 9 de maig del 2009
rompeolas
3 acords d'una guitarra inicien un clàssic
que feia molt que no escoltava
pero que no em canso d' escoltar
i mentres escolto
recordo
quant anàvem agafats de la mà del papa
que ens portava amb golondrines
a veure el mar de la ciutat
quant ens escapàvem i escoltàvem aquesta cançó
volent ser durs i no enteníem la lletra
quant un dia d'agost em duies amb moto
i sentia com casi començava a volar
tancava els ulls perque el vent no em fés plorar
i sentia com ell s'enduïa volant els meus cabells
quant érem allà
entre els vidres glaçats
analitzant la humitat relativa
i la pressió atmosfèrica
quant anàvem a fer el vermouth al porto coeli
els primers dies de sol calent de primavera
quant ens quedàvem allà mirant
com veníen les ones
esperant quina sería la que cauria sobre nostre
quant feia el llarg passeig
amb rodes de bici de punta a punta
i disfrutava olorant el salitre refinat
i es ara que penso
el temps que fa que no hi vaig
vec de lluny l'efici en vela
i el luxe opulent del mar
i penso que poques raons fan que m'hi atansi
quines històries em portarà
aquest nou rompeolas?
que feia molt que no escoltava
pero que no em canso d' escoltar
i mentres escolto
recordo
quant anàvem agafats de la mà del papa
que ens portava amb golondrines
a veure el mar de la ciutat
quant ens escapàvem i escoltàvem aquesta cançó
volent ser durs i no enteníem la lletra
quant un dia d'agost em duies amb moto
i sentia com casi començava a volar
tancava els ulls perque el vent no em fés plorar
i sentia com ell s'enduïa volant els meus cabells
quant érem allà
entre els vidres glaçats
analitzant la humitat relativa
i la pressió atmosfèrica
quant anàvem a fer el vermouth al porto coeli
els primers dies de sol calent de primavera
quant ens quedàvem allà mirant
com veníen les ones
esperant quina sería la que cauria sobre nostre
quant feia el llarg passeig
amb rodes de bici de punta a punta
i disfrutava olorant el salitre refinat
i es ara que penso
el temps que fa que no hi vaig
vec de lluny l'efici en vela
i el luxe opulent del mar
i penso que poques raons fan que m'hi atansi
quines històries em portarà
aquest nou rompeolas?
Etiquetas:
moments,
música,
sensacions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)