dilluns, 25 de maig del 2009

benedetti

Pàgines doblegades del llibre
"Ricón de haikus" de Mario Benedetti

<<<

no sé tu nombre
sólo sé la mirada
con que lo dices

>>>

drama cromático
el verde es un color
que no madura

<<<

quién lo diría
los débiles de veras
nunca se rinden

>>>

pasa que al trébol
si tiene quatro hojas
no hay quien lo aguante

<<<

se despidieron
y en el adiós ya estaba
la bienvenida

>>>

aquí seguimos
los niños y los viejos
irresponsables


<<<

un pesimista
es solo un optimista
bien informado

>>>

cuando me entierren
por favor no se olviden
de mi bolígrafo

<<<

después de todo
la muerte es sólo un síntoma
de que hubo vida


>>>


gracias mario,
con estas palabras
imposible va ser,
olvidarte

dijous, 21 de maig del 2009

interactivitat

m'exasperava cada dia
el que només una tarda vam ser

un amor de trastenda
un amor sota clau
amagat
disimulat
només viu en 4 pareds

i ara sols sóc
dues fotos al teu fotoblog

divendres, 15 de maig del 2009

intensitat

60 minuts
en un rellotge

una hora curta
ó
una hora llarga

és la intensitat
la que marca

dissabte, 9 de maig del 2009

rompeolas

3 acords d'una guitarra inicien un clàssic
que feia molt que no escoltava
pero que no em canso d' escoltar

i mentres escolto
recordo

quant anàvem agafats de la mà del papa
que ens portava amb golondrines
a veure el mar de la ciutat

quant ens escapàvem i escoltàvem aquesta cançó
volent ser durs i no enteníem la lletra

quant un dia d'agost em duies amb moto
i sentia com casi començava a volar
tancava els ulls perque el vent no em fés plorar
i sentia com ell s'enduïa volant els meus cabells

quant érem allà
entre els vidres glaçats
analitzant la humitat relativa
i la pressió atmosfèrica

quant anàvem a fer el vermouth al porto coeli
els primers dies de sol calent de primavera

quant ens quedàvem allà mirant
com veníen les ones
esperant quina sería la que cauria sobre nostre

quant feia el llarg passeig
amb rodes de bici de punta a punta
i disfrutava olorant el salitre refinat

i es ara que penso
el temps que fa que no hi vaig

vec de lluny l'efici en vela
i el luxe opulent del mar
i penso que poques raons fan que m'hi atansi

quines històries em portarà
aquest nou rompeolas?