la que vola
entre dibuixos de plastidecor
els dits somniats
del lluitador infatigable
la resposta correcta
en el test de la veritat
l'excusa llunyana
d'un dissabte a la tarda davant la tv
la que puja i baixa
en el ritme de la vida
dimecres, 16 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
l'encara ara perfecta gavina volant damunt del mar. jo no les sé dibuixar d'altra manera.
a vegades lo més senzill es lo més efectiu.
Bonic el poema, PM. Amb intenció.
Salutacions
gràcies jaume, celebro que t'hagi agradat.
Publica un comentari a l'entrada