entre
blanc i negre, dins i fora, dreta i esquerra, ràpid i lent, gran i petit, bonic i lleig, alt i baix, simple i complicat, calent i fred, dolç i salat, suau i aspre, bo i dolent, sincer i fals, tranquil i nerviós, alegre i trist, amor i odi, vida i mort...
existeix un ampli món dels matissos, difícil de classificar, subtil en formes, totalment personal.
entremig mai saps on comença ni tampoc on s'acaba.
dijous, 5 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
és aquella bonica gamma de grisos (color de immerescuda mala fama) que fan que les coses tinguin matissos.
i això que aquest any està de moda,
però els grisos són inconcrets i sempre és més fàcil decantar-se per el blanc o el negre.
En aquest món dels matissos, m'has recordat una ocasió en que la meva mare va crear un matís en un cas que mai abans se m'hauria acudit.
El fet és que ella parlava amb algú que tenia clar que "volia trobar al seu príncep blau". La genialitat de la meva mare va ser preguntar-li "però quina tonalitat de blau?" va ser ún gran dia! hahaha
Salut ;)
sàvia resposta la de la teva mare...prou difícil es trobar-ne un de blau com per filar més prim i trobar el to més adequat, aiiiii, prínceps, prínceps, prínceps...
Publica un comentari a l'entrada