dijous, 22 de juliol de 2010

febre

arribar
pujar les escales
vestit amb calor
tancar la porta a cop de peu
peus descalços
sandàlies pel mig
ventilador al tres
caure al llit

l'AIRE
un suspir pel cos

penombra calmant
de sol persistent
cabells estesos
sobre l'esquena
nua i calenta
agitanada
regalada al mar

he perdut
l'estiu acondicionat
del treball
12 graus de diferència
una jaqueta penjant
el cop de calor
l'efecte del sol
ulls tancats
marxar

i el cos
oblidat sobre els llençols
escolta el ventilador
murmuri d'un secret
em diu que has estat aquí
estirat
al meu costat
somric
i oloro el coixí

fredor al llit
arran de peus
alivi cremant
allargo del dret
gel?
fred i llefiscós
pell sentida
córren pessigolles

espantada
perquè ja no et vec
obro els ulls
què?
mig a fosques
no vec res
llençols perduts
un moment de tú
un joc novament

caic enrere
sense pes
buido els ulls
per deixar-te
em regiro
i la suor regota
entremig del cos
més aire suavitzant
si us plau
cal alleugerir el que surt de dins

i torna
una pressió freda
a la pell
humida,
densa,
que puja
lentament pels turmells
aquest cop
mig fosa
no busco
ni et busco més

què?
m'alivia i deixo estar

puja
poc a poc
haig de témer?
el cap m'esclata
impossible
només vec vermell
i el cos
que ja no es meu

teu?
seu?
carícies de rèptil
sobre la pell
enredat
sense moure'm
no puc
la força a les mans
per sobre del cap
obro els ulls
un cos de mòmia
una llarga ombra
fosca i cargolada
que ara s'endinsa per sota
i entra sense permís

i vec
sobre meu
assaborint la meva suor
ulls verds clavats
llengua que no parla
llarga que m'ofega
intermitent bes
que dóna verí
la febre del plaer
recorre per dins
crit de mossec
morta de febre

6 comentaris:

El Company de Venus ha dit...

Bo, boníssim. M'he quedat sense paraules, de debó. És sensacional!! Moltes felicitats. Té ritme sincopat, ràpid, et transporta a l'estiu, a l'ofec de la calor...

polaroid mental ha dit...

moltíssimes gràcies company venusià,
la veritat es que de tantes voltes que li he donat al final ja no veia res clar ... m'afalaga que hagis sentit tot això, sobretot venint de tu, les teves paraules mai deixen indiferent.

Honky Tonk Woman ha dit...

uau! impresionada, remoguda, sense ni una sola paraula...

Teresa ha dit...

Sensacional! I m'encanta la cita de Joseph Conrad. amb el teu permís, te la robo pel meu perfil de Facebook

polaroid mental ha dit...

gràcies honky,
si t'ha causat aquest efecte, em dono per més que satisfeta

polaroid mental ha dit...

gràcies Teresa,
jo permís de res, jo també he robat en Conrad...resulta irresistible!