dijous, 21 d’octubre del 2010

terrat

acostumada a l'1 i al 2
avui he pujat al 9
on gairabé es toca el cel
i la ciutat segueix vivint abaix

un lloc on recordar
les ciutats que he passejat
Publicado por polaroid mental en 15:52
Etiquetas: ,

4 comentaris:

Wostin ha dit...

Un altre punt de vista sobre el mateix sempre és enriquidor ;)

M'has recordat una nit que vaig pujar al restaurant del capdamunt del corte inglès de plaça Catalunya. La ciutat quieta passava fred allà baix... i em van cobrar 4€ per una aigua!

22 d’octubre del 2010, a les 15:14
polaroid mental ha dit...

si wostin, mirant-ho desde fóra, a vegades penso que estem ficats en un bon remolí.

genial aquest mirador de la ciutat! i molt més econòmic que si haguéssis pujat a la torre collserola o a la torre agbar. el cafè, un desastre ;)

22 d’octubre del 2010, a les 16:28
res ha dit...

nou enhorabona!
8
7
6
5
4
3
2
1
zero

15 de novembre del 2010, a les 21:09
polaroid mental ha dit...

gràcies mq!
un altre cop pujant al 9

16 de novembre del 2010, a les 16:59

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)