dilluns, 22 de novembre de 2010

de fons

llavis inflats
vermells
desdibuixats
grossos i escaldats
descansant d'estimar

veus que parlen
i pinten el fons
s'escampen per tot arreu
imposen aquest buit
que fa mandra omplir

quieta, tapada
però nua per dins
arrencada del plaer
esperant un dolç final
oblidada
per l'amor d'un passat

si aquest buit es gran
perquè pesa tant?

4 comentaris:

Honky Tonk Woman ha dit...

et felicito PM per aquest "descansant d'estimar" que m'ha deixat tanta estona bocabadada... retrat sublim d'un desgast!

polaroid mental ha dit...

gràcies Honky, el teu comentari, amb "sublim", si que em deixa bocabadada

Wostin ha dit...

Sols és una teoria, però crec que el buit cmença a pesar des del punt que es constitueix, quan desapareix allò que fins aquell moment impedia que existís.

polaroid mental ha dit...

estic plenament conforme amb la teva teoria, wostin