dilluns, 24 de gener de 2011

ara

escuro el cor
restes de dolçor
la força perduda
en un goteig de tristesa

3 comentaris:

òscar ha dit...

La dolçor al cor, per sort nostra, sol regenerar-se.
Menys sovint del que voldriem, això sí.

El Company de Venus ha dit...

No s'ha de perdre mai la dolçor del cor.

polaroid mental ha dit...

òscar... sí, es clar, es regenera, poc a poc, amb temps i carinyo.

company... si s'escura, es perquè sempre en queda una miqueta.