dijous, 25 d’agost del 2011

àmbar

sóc allà
escoltant el seu cor d'àmbar
ple d'històries paralitzades
i emocions vives

2 comentaris:

El Company de Venus ha dit...

Mires el cor des de fora, però intuint el que hi ha a dins: un batec aturat en el temps, una experiència congelada en l'instant. Shhhh: no parlis fort que potser et sentirà!

polaroid mental ha dit...

una s'el mira com una joia, en silenci i si cal parlant molt fluixet.... material sensible!