accident
taca esquitxada
embruta, s'escampa, altera
pren mil formes
viu de mi
on s'atura
s'asseca, és fa pedra,
inalterable
sense gest
a les meves mans
respira delicat
vent d'allà
que empeny, cau
s'esmicola
pols dels records
una gota
una altre
pluja inesperada
carícia de fang
en ressorgirà
..........................................................................................
a propòsit de la lectura d'en Màrius Sampere:
"Li diuen: espera't"
Li diuen: espera't,
espera't una mica
més, no tinguis pressa, oh infidel
desagraït germà i, mira, veus?
damunt el sol dolçàs,
enganxós de desembre
hi hem posat, per a tu, un munt d'imants, el teu rellotge
sense son, un floret de corbates, les sabates d'ant
- les teves preferides-, el clauer, l'agenda
amb les nostres xifres confidents, tot, tot
perquè t'aturis,
ho recullis
i els teus peus
xuclats de sobte per la gravidesa
del brusc interès despertat, i els teus peus
temptats de bell nou per l'àngel de la vida,
s'enfonsin més i més
en el fang,
que és on existim, el fang
que taca, s'asseca i constitueix
la prova irrefutable de l'amor.
