diumenge, 27 de gener de 2013

fang

accident
taca esquitxada
embruta, s'escampa, altera
pren mil formes
viu de mi

on s'atura
s'asseca, és fa pedra,
inalterable
sense gest
a les meves mans

respira delicat
vent d'allà
que empeny, cau
s'esmicola
pols dels records

una gota
una altre
pluja inesperada
carícia de fang
en ressorgirà

..........................................................................................

a propòsit de la lectura d'en Màrius Sampere:
"Li diuen: espera't"

Li diuen: espera't,
espera't una mica
més, no tinguis pressa, oh infidel
desagraït germà i, mira, veus?
damunt el sol dolçàs,
enganxós de desembre
hi hem posat, per a tu, un munt d'imants, el teu rellotge
sense son, un floret de corbates, les sabates d'ant
- les teves preferides-, el clauer, l'agenda
amb les nostres xifres confidents, tot, tot
perquè t'aturis,
ho recullis
i els teus peus
xuclats de sobte per la gravidesa
del brusc interès despertat, i els teus peus
temptats de bell nou per l'àngel de la vida,
s'enfonsin més i més
en el fang,
que és on existim, el fang
que taca, s'asseca i constitueix
la prova irrefutable de l'amor.

4 comentaris:

Wostin ha dit...

Fang, on inspirar-se. Doncs un punt de vista artístic veu allò que d'altres només intuïm ;) (i després sorgeix aquella expressió "ostres, si!")

M’has fet pensar en Mishima

Una abraçada!

polaroid mental ha dit...

si Wostin,
d'una sola paraula en poden sortir mils d'interpretacions... genial, que en poguem disfrutar de totes.

la dels Mishima, de les bones ;)

mq ha dit...

embrutat
les mans
acariciant
el seu cos humit
i fes formes
salut estimada!

polaroid mental ha dit...

mq
de la tormenta
m'esquitxa
el fang
del seu cos
noves formes
inspirades