diumenge, 17 d’agost de 2008

mandra

en tinc, la venc, la regalo
ja no sé que fer-ne
pero ja m'he acostumat a ella

avui, es aquí
al sofà,
després del dinar
del cafè i del gelat

els ulls
ja no es volen ni tancar
miren pel voltant
sense guaitar

saludo les mosques
la A i la B
i ens posem a jugar
jo no m'haig de moure
elles han de parar

per les cames jo les guanyo
elles es mouen
no hi poden fer-hi més
pero a la cara
salto amb ràbia
perque ara elles guanyen

tinc la boca seca
el gaspatxo resona
l'aigua és a taula
la mandra ni la toca

sóna un missatge
hi ha un petit impuls
pero ni això
segur que és publi
amb una mica de mandra