dimarts, 23 de setembre de 2008

un gest

El seu gest em va copçar just quant girava el cap per creuar davant d'ell. Va ser un gest ràpid, inocent però ple de sensualitat. Ell despreocupat del demés, va creuar els braços per davant, va allargar les mans per agafar cada un dels costats del jersei, i ràpidament va estirar amunt fins a cobrir el cap. Durant unes mil.lèsimes de segon mig tors va quedar nu sota la samarreta que havia arrossegat i jo amb la mirada fixa, vaig deleitar-me al veure la seva pell encara morena i el borrisol que sortia per sobre el pit. Seguidament, va continuar estirant encara més fins acabar d'ensenyar tota l'esquena i finalment lliurar-se del jersei que el molestava. Ara, jo ja caminava pel costat, més lentament, pero la meva mirada no es perdia detall. Mecànicament es va resituar la samarreta i es va passar la mà pels cabells, en un intent de repentinar-se. Jo ara, ben bé al seu radera, vaig girar el cap per mirar endavant mentres intentava retenir aquella imatge que m'havia deleitat. Vaig sentir els sorolls dels motors i vaig tornar a mirar enrere, però ell marxava amb la seva renault i jo continuava amb un somriure ple de picardia.