-hola?
no hi ha llum, pero la porta no està tancada amb clau, que extrany........silenci de tacons pel passadís.....sort que encara no ha arribat, si m'afanyo poder encara tindré temps de preparar alguna cosa, bé de moment, em posaré una mica de vi i pararé la taula.
--S O R P R E S A !
--F E L I C I T A T S !
-ehh? qui sou? que hi foteu a casa meva?
--hem vingut a celebrar el teu aniversari!
-si, ja,
-però de què, com?....
-d'acord, es una broma....val, ja podeu apagar les càmares.
desde luego, cada dia més penjats, pero que s'han pensat aquests, es deuen estar mofant de mí al lavabo, es que no ho soporto...
-ei, no em seguiu i marxeu d'aquí, això no és una festa!...o almenys no és la meva festa, jo no tinc res que celebrar amb vosaltres!
--t'equivoques de pe a pa....fixa't bé, segur que has tingut un moment de la teva vida dedicat a nosaltres....no t'enrecordes?
-com?
--sí, de mí, per exemple "diga, diga, buenos dias"
-mari?
--siiii!
-no fotis, que bo! jajajajajaja, ets tu! saps que et feia més gran?
--el telèfon sempre et posa anys....jajajaaa
--i de mi no t'enrecordes? un 23 de gener a la linia 3 de plaça Espanya
-deu méu, si, crec que sí, vas ser tú que em vas collir del terra quant vaig caure per les escales i em vaig trencar el lligaments del turmell...ostres farà 10 anys? com passa el temps!
--el teu peu bé?
-si, si gràcies, ...ara ja gairabé es nou
--jo també volia venir, bonica...felicitats
-sr. rafel! les seves truites amb julivert eren les millors del món!, em pensava que s'havia mort...
--gairabé he mort, ja no treballo...ja no sóc a la veu de la gent
-no digui això home!, el seu nom sempre rondarà pel barri
-i tu? i tan que et conec...tantes vegades que ens em creuat
--i mai ens em saludat
-però ens hem mirat
--m'agrada sentir-te la veu
-m'agrada poder-te dir hola
--fiu! fiu! fiu!
-noooo, noooo, no pot ser! Ana, anina!
--felicitats!
-com has crescut!, pero si em treus un pam! que guapa, la meva nena!
--lailarí, lailaró!
-i tu?
-- :)
-ah! es clar, no parles, millor així, tú sempre tan aguda
-- ;)
-el rosa no ha perdut gens...quin sabó utilitzes?
--hola, nosaltres també hi volíem ser-hi
-i qui sou?
--sóm de l'associació de veïns que et robem l'ADSL
-ah!, fantàstic!
--només et volíem agraïr la teva desinteressada obra, pensa que per tots nosaltres, internet és gairabé més important que la tele.
-de res, m'imaginava que algú hi hauria pero no em pensava que fóssiu tants,tranquil, en el fons, m'encanta que estafeu a Telefònica
--només et voliem demanar un favor,
-un altre?....i doncs?
--si us plau, no apaguis el mòdem per la nit....molts de nosaltres es l'únic moment del dia que tenim
-ja, bé...no patiu, així ho faré,
--hola
-a tu si que t'he d'agraïr, que hagis escrit la cançó dels meus somnis
--felicitats
-et seguiré escoltant, delafé, i si potser desde la platja, millor que millor.
-bé no sé com heu vingut a parar aquí,
no sé si ha estat gràcies a la copa de vi,
pero moltes gràcies .....
--diing, donnng---
-i ara qui serà?
dimarts, 16 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Recordo un cop que algú molt gran em va dir "Arriba un moment en que en els records hi tens més morts que vius... com un cementiri"(i es posava pensatiu) el mal dia que arrossego m'hi ha fet fet pensar.
Quantes persones deuen passar per la nostra vida? encara recordo olors de perfum i algun rostre difús d'algú que em va enamorar... això caducarà?
Un post brillant! i per si de cas, felicitats ;).
wostin,
sí, la veritat es que m'imagino que deu ser inevitable però no deixa de sonar terrible.
Em sembla que els records i la memòria són tan subjectius que no ténen ni codi EAN.
gràcies, doblement, no es mereixen...com molt bé has atinat, encara no es el meu aniversari ;)
oh benvinguts, passeu passeu, ... bonica celebració onírica!
si és que hi ha casa d'algú...
estic segura, que sonava de fons
Publica un comentari a l'entrada