dimarts, 28 d’abril del 2009

mirall



davant meu
m'estàs mirant
lentament els descordo
t'agrada ser-hi en silenci
obro i la despenjo per les espatlles
somrius orgullós del teu seient preferent
em miro mig vestida
em mires mig despullada
com la tela s'atura en els volums
la transperència dels pits
cau al terra
esperes ja el següent
passo la mà pel davant
els ulls s'obren més
i amb un dit deixo caure'n un
falta un gest més contundent
segueixo amb l'altre mà
la pell começa a destapar
m'acosto i poso els braços per davant
la pitrera s'ajunta
com una marilyn de blanc
t'hi enfonses
llenço un petó
i el reculls amb un somriure
giro de perfil
observes les ondulacions
doblego els braços per l'esquena
escoltes el cleck
descordo la pressió
t'hi atanses
deixo caure els puntejats
veus un dolç àpat
em giro
em contemples
les mans passegen més
volums pàl.lids
dónen voltes
simetria càlida
fins que s'atansen al següent
rere el botó imagines el que vindrà
dits entrecreuats
ansietat visual
descorden el primer
més carn a la vista
i l'estiren avall
un segon per cada graó
obrint un tall vertical
transparència del plaer
dues mans a banda i banda
recordes el gust
dits grossos per dins
despertes en dejú
arrosseguen avall
les cames ja són lliures
amb un lleuger entrebanc de sortida
et del.leixes per aquest moment
alliberament total
tota sola al teu davant
m'estiro i agafo el cabell
mires a la venus pintada
el cos s'allarga i la figura s'afina
dèbil presa als teus braços
baixo les mans i torno a la pell calenta
pacient esperes més
els dits s'esmunyen per dins
els veus en tranparència
juguen amb els tactes
olores el desig
pressió a l'entretela
tanques els ulls
la mà destapa mig borrissol
per somiar un final
un suspir entre un somriure
les cames se't obren lleugerament més
agafo els extrems
ara sí que obres bé els ulls
i baixo fins a mig camí
centres la mirada en un únic punt
una imatge en pausa
la foscor del límit
un nu descobert pero sense completar
les cames obertes tensant les gomes
em giro i vec l'altre angle
penses en arrencar-les
tanco les cames i deixo que caiguin
tornes a veurem sencera
per ser sense res
tota teva
jo mateixa

6 comentaris:

El Company de Venus ha dit...

Fantàstic. No calen més paraules ni elogis.

polaroid mental ha dit...

simplement, gràcies company

Wostin ha dit...

Sensacional.

Conec miralls que han caigut fosos per menys...

Una abraçada ;)

polaroid mental ha dit...

Moltes gràcies Wostin,
crec que els miralls deuen tenir
"més moral que l'Alcoyano"
;)

Tom ha dit...

Mare meva!
Una descripció plena d'erotisme; preciosa i suggerent.
M'has ben atabalat...

polaroid mental ha dit...

gràcies Tom,
i benvingut siguis a llegir