cridar
per l'emoció del moment
somriure
després del plor
volar
sense horitzó
temps
que no ens perd
distància
que no ens anyora
repetirem
infinitament
Tot escoltant "Heroes" de David Bowie una nit tornant cap a casa a un volum de 12 punts.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
de bowie m'hipnotitza el space oddity. estic per dedicar-li un post al major tom.
gran una música quan consegueix transportar-te a un altre estat.
Publica un comentari a l'entrada