dimecres, 7 d’octubre de 2009

herois

cridar
per l'emoció del moment

somriure
després del plor

volar
sense horitzó

temps
que no ens perd

distància
que no ens anyora

repetirem
infinitament

Tot escoltant "Heroes" de David Bowie una nit tornant cap a casa a un volum de 12 punts.

2 comentaris:

òscar ha dit...

de bowie m'hipnotitza el space oddity. estic per dedicar-li un post al major tom.

polaroid mental ha dit...

gran una música quan consegueix transportar-te a un altre estat.