i surto sense
conscientment
sense abaixar el cap
i el pas tranquil
contra les pareds
ressegueixo el camí
petits sostres
de carrer sec
felicitat entre ells
que s'espatarren
provocant la pluja
i apunten cap al cel
xopa
i així és com cau
llàgrimes del cel
humitat del sentiment
divendres, 23 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada