ulleres d'escut
per sortir i començar el dia
que fa hores que funciona
tot i que encara sóc al llit
camino enboirada
tot és moviment al meu voltant
noto la gelor dels cabells humits
que m'arronsa sota l'abric
la butxaca tremola,
em reclama
se suposa que hauria de ser-hi
directe
apreto i disparo,
ja no respira
m'arrossego lentament
mentres intento recordar
desde quina hora
vaig deixar de ser persona
em tapo les orelles,
buscant el silenci
no sonen les notes
només em suavitzen la fressa
entro i m'assec
em saluda i em sugereix
faig que sí amb el cap
i moc els llavis
pero res en surt de veu
torna servicial
agafo la cullereta
em pica l'ullet per la nit
s'en va esperant una resposta
les noves seràn per demà
petits glops reparadors
benzina de la bona
sento com baixa
l'amargor al gust
i l'escalfor al ventre
torna a brunzir
el miro amenaçant
insisteix galacticament
ja sé que et cremes
segueix i espera'm
dimarts, 1 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ets la reina de les metàfores ;)
gràcies wostin,
pero crec que encara em falta molt per lluïr aquest llinatge ;)
Publica un comentari a l'entrada