dimarts, 1 de desembre de 2009

10:33

ulleres d'escut
per sortir i començar el dia
que fa hores que funciona
tot i que encara sóc al llit

camino enboirada
tot és moviment al meu voltant
noto la gelor dels cabells humits
que m'arronsa sota l'abric

la butxaca tremola,
em reclama
se suposa que hauria de ser-hi
directe
apreto i disparo,
ja no respira

m'arrossego lentament
mentres intento recordar
desde quina hora
vaig deixar de ser persona

em tapo les orelles,
buscant el silenci
no sonen les notes
només em suavitzen la fressa

entro i m'assec
em saluda i em sugereix
faig que sí amb el cap
i moc els llavis
pero res en surt de veu

torna servicial
agafo la cullereta
em pica l'ullet per la nit
s'en va esperant una resposta
les noves seràn per demà

petits glops reparadors
benzina de la bona
sento com baixa
l'amargor al gust
i l'escalfor al ventre

torna a brunzir
el miro amenaçant
insisteix galacticament
ja sé que et cremes

segueix i espera'm

2 comentaris:

Wostin ha dit...

Ets la reina de les metàfores ;)

polaroid mental ha dit...

gràcies wostin,
pero crec que encara em falta molt per lluïr aquest llinatge ;)