observo amb deteniment
cada una de les línies
buscant la unió que hi ha amb mi
sorprenent del que no havia vist
i tu si
em miro
i no es un mirall
hi ets tú a l'altre costat
el que sents
amb els teus ulls
que m'han creat així
i ella,
de pura delícia
descobreix la teva mirada
sols d'un acte d'amor
en podia sortir
res tan bonic
dilluns, 12 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Els ulls dels altres ens creen. M'ha encantat aquesta manera d'explicar-nos qui som (o de provar-ho). Salutacions!
i quedar atordit per la consufió que ens floreix dels ulls quan vessen d'amor... (preciosíssim!)
David, tens raó, el ulls dels altres ens diuen molt més de nosaltres que el mirall que tenim a casa. Salutacions!
Honky, m'encanten les teves paraules continuadores...gràcies per inspirar-te!
Fantàstic. M'has deixat amb poques paraules... les justes per recomanar-te una cançó de l'Anna Roig que parla d'una musa, però des d'un altre punt de vista: Punt de creu
(En directe, o en CD, és molt millor que aquesta gravació...)
wostin, gràcies,
pobreta la musa de l'Anna Roig! no la coneixía... buscaré amb deteniment més coses d'ella.
m'ha fet gràcia especialment perquè a mi també m'agrada passar l'estona fent punt de creu ;)
Publica un comentari a l'entrada