dimarts, 7 de desembre de 2010

bústia

replena
de papers que parlen d'ahir
memòria de paper impresa
números
trucats
gastats
comprats
perduts
que no em serveixen per res

i entremig
insòlitament
una cartulina estampada
on hi ets tu
desde molt lluny
rera una foto en blanc i negre

dues paraules a mà
i el teu nom
parlen del present distant
testimoni
del meu futur incondicional

4 comentaris:

David ha dit...

Amb la popularització del correu electrònic ja és ben bé una notícia rebre alguna cosa que no siguin cartes del banc a la bústia, oi?

polaroid mental ha dit...

i ja gairabé ni això, en pro d'un "món sostenible" tots els bancs et demanen una @.
Crec que les bústies de casa nostra tenen les hores comptades.

Wostin ha dit...

Factures, propagnda electoral i un espai obert al romanticisme espontàni... per això encara hem de mantenir les bústies.

L'últim paràgraf és sensacional!

polaroid mental ha dit...

potser el romanticisme espontàni d'ara el trobem als sms... les bústies també s'han convertit en les minipapereres de l'escala.

tnk u wostin ;)