dimecres, 26 d’octubre de 2011

textura

ressenguint les ones de fusta
descobreixo el nus
de quan et vaig conèixer

7 comentaris:

El Company de Venus ha dit...

Ones de fusta... M'agrada aquesta metàfora, que m'està fent pensar a què deu correspondre...

polaroid mental ha dit...

Permet-me Company, esborrar el "la",
i deixar-ho escrit tal com dius tu, ones de fusta.... molt millor.
Una imatge on veure-hi el pas del temps.

El Company de Venus ha dit...

Polaroid: Ones de fusta, cert, molt millor. Tot i que vaig ser jo qui em vaig equivocar en copiar-ho. Ja veus: al final la casualitat ha servit per millorar.
Després de molt de pensar-hi l'he entesa. Les ones i el nus de la fusta. Sensacional, de debó. De les de manual de bon versaire.

polaroid mental ha dit...

gràcies Company! el que tu vas escriure per error jo ho vaig veure com una millora.... d'alguna manera les lletres ho estaven demanant.

mq ha dit...

regruixos
no deixen passar la mà
sense ferides
potser
millor
aixecar la mà
salut!

polaroid mental ha dit...

mq,
el record
sense ferida
noble
la fusta!

El Company de Venus ha dit...

Me n'alegro que ho hagis pogut reciclar.