Polaroids mentals: textura

dimecres, 26 d’octubre del 2011

ressenguint les ones de fusta
descobreixo el nus
de quan et vaig conèixer

El Company de Venus ha dit...: Ones de fusta... M'agrada aquesta metàfora, que m'està fent pensar a què deu correspondre...; 31 d’octubre del 2011, a les 12:25
polaroid mental ha dit...: Permet-me Company, esborrar el "la",
i deixar-ho escrit tal com dius tu, ones de fusta.... molt millor.
Una imatge on veure-hi el pas del temps.; 2 de novembre del 2011, a les 15:33
El Company de Venus ha dit...: Polaroid: Ones de fusta, cert, molt millor. Tot i que vaig ser jo qui em vaig equivocar en copiar-ho. Ja veus: al final la casualitat ha servit per millorar.
Després de molt de pensar-hi l'he entesa. Les ones i el nus de la fusta. Sensacional, de debó. De les de manual de bon versaire.; 2 de novembre del 2011, a les 16:06
polaroid mental ha dit...: gràcies Company! el que tu vas escriure per error jo ho vaig veure com una millora.... d'alguna manera les lletres ho estaven demanant.; 3 de novembre del 2011, a les 8:54
res ha dit...: regruixos
no deixen passar la mà
sense ferides
potser
millor
aixecar la mà
salut!; 3 de novembre del 2011, a les 14:24
polaroid mental ha dit...: mq,
el record
sense ferida
noble
la fusta!; 3 de novembre del 2011, a les 23:55
El Company de Venus ha dit...: Me n'alegro que ho hagis pogut reciclar.; 4 de novembre del 2011, a les 15:48