divendres, 31 d’octubre de 2008

Avui, desde el Japó

Arrel de que un client nostre habia establert una relació de producció amb una empresa nipona em trobava ara de viatge cap al Japó. El meu cap, aquest cop havia decidit que havia de ser jo la que l'acompanyés en aquesta visita de cortesia per poder aprofundir en el projecte. El Japó per mi, era un gran viatge pendent, i estava realment emocionada de poder anar-hi tot i que sabia perfectament que no seria un viatge al meu aire, sinó més aviat un viatge dictatorial, on els formalismes estarien a l'ordre del dia.

Durant les llargues hores d'avió, vam estar comentant quin tipus de gent ens trobariem allà. Alguns coneguts ja hi havien estat, i molts d'ells coincidien en les característiques dels nipons: treballadors infatigables, servicials (sobretot amb els convidats), conformistes, complaents (mai diuen no), pulcres, ordenats, seriosos, respectuosos....en fi un dels parametres més importants era correspondre atentament amb el seu servei i mostrar sempre la nostra gratitud. Dit tot això, vaig pensar, que potser millor sería no xerrar massa i mantenir-me en un segon pla, si es que no hi havia un tercer. Entre tota la colònia que viatjàvem només hi havia una dona, a la que inevitablement em tocava, a part de compartir habitació, ser la "aliada" femenina de la del.legació. En certa manera, m'hagués agradat estar sola, i així no tenir que fer d'acompanyant formal...però es clar, era un viatge de feina i aquí es venía a treballar, així que tocava fer de "relacions públiques".

La rebuda per part dels nipons va ser com de caps d'estat o alguna cosa per l'estil. Si ja m'incomodàven les reunions amb clients això ja era la 9ª dimensió del saber estar i el saber que dir. Sort que dins la nostra perspectiva encara ens permetíem un cert informalisme que trencava el meu jefe.

En una de les visites, ens havien preparat una estància en un espai de relaxació japonés, una espècie de centre de massatges. Per si algú no li feia gràcia, ens van oferir com a alternativa una ruta amb guia-intèrpret per anar de shoping a la gran ciutat. La colega ho va tenir claríssim amb el tema del shopping i de la resta del grup,només va sortir un que estava histèric per aconseguir les últimes gangues tecnològiques. Jo, per la meva banda, preferia el centre de relaxació però ja estava mig mentalitzada a tenir que destrossar-me els peus entre gratacels quant el meu jefe em va dir, "tu que fas? t'apuntes a la meditació? t'aseguro que es únic"...donat que m'oferia en bandeja, el poder escollir lliurement el que volia, li vaig respondre amb rotunditat, "i es clar que vinc, jo això no m'ho deixo perdre".

Així que vam arrivar, ens van fer esperar una estona en una sala, mentres ens servien un tè. Els homes fent la broma, només feien comentaris al voltant de les geishas i les geikos...i es preguntaven si vindria alguna. El meu jefe, vist el meu silenci, em va comentar, vigila que no se't quedin, ara que t'has tallat el cabell, sembles tota una japoneseta..i va fer una rialleta i jo li responc, home si em tripliquen el sou potser m'ho penso i tot.

Van venir a recollir els homes tres nipones vestides amb una especie de kimono, pero molt sobri, de color cru amb un cituro negre lligat a la cintura. No anaven ni maquillades, ni pentinades amb monyos...aixi que res de geishas, tot estava en un ambient molt minim i natural. Per uns instants em vaig quedar sola esperant sentada mirant al voltant. Mentres anava pensant que em farien, va aparèixer una jove nipona com les altres, o poder era una d'elles i em va fer una reverencia tot indicant-me que l'acompanyés. Amb un anglès just i escuet em va demanar que em treiés tota la roba per pendre un bany Shizen. Vaig passar a un vestidor tot cobert de fusta natural, i alla em vaig treure la roba. Vaig veure un kimono cru penjat i vaig deduir que era per a mi, així que vaig posarme'l i la noia em va acompanyar fins a una sala on hi havia una gran banyera de pedra, finament polida. Em vaig descordar el cinturó i la noia per radera em va recollir el kimono. Vaig senyalar-li la banyera, intentant indicar.li si m'havia de ficar adins i ella movent el cap amb mitja reverencia, em va convidar a fer-ho. Vaig entrar per un petit esglaó. L'aigua era calenta i transparent, no ho vaig poder evitar un cop estava sentada i arrepenjada, em vaig deixar enfonsar per mullar-me tot el cap. Quant vaig sortir, vaig mirar a la noia mentres ella m'acostava una petita tovallola per aixugar-me la cara. Després, va agafar un raspall i va fregarme'l per tot arreu. No veia espuma pero mentres fregava es desprenia un suau aroma dolç. Després d'haver-me fregat tot el cos, em va convidar a sortir de la banyera, oferint-me una ma per subjectar-me. Vaig sortir i ràpidament em va tornar a cobrir amb el kimono, me'l vaig cordar i vaig seguir-la radera dels seus passos petits. Ara vam entrar en una sala més càlida, de fons hi havia un foc entre pedres, i al mig, gairabé arran de terra, com si fos un futon, havia una base de fusta per poder estirarse. La noia va desenrotllar un matalàs de cotó i em va indicar que m'estirés. Per deducció personal, em vaig treure el kimono i em vaig estirar panxa avall. La noia em va indicar que em gires panxa amunt i llavors em va cobrir amb una tela molt fina que estava calenta i va marxar de l'habitació. L'ambient a la sala era càlid, pero no ofegava com una sauna, era agradable estar encara mig humida esperant el següent.
De sobte, va entrar un home nipó. Em va saludar amb la corresponent reverència, pero a diferència de la noia, ell no va somriure, simplement va baixar la mirada. Era jove o almenys ho aparentava, anava vestit amb el mateix kimono que la noia pero ell, més obert, deixava entreveure el seu pit sense absolutament ni un pèl. Aquella situació, ja no em va fer tanta gràcia, em va posar en alerta....jo allà tota nua estirada, que faria aquest amb mi. Vaig intentar ser racional, pensar professionalment....al cap i a la fi era com si fos un fisioterapeuta, si però amb ell no vas tota nua...o com si fos un ginecòleg....la meva era una ginecòloga precisament per no tenir-me que mostrar. En fi, ara ja estava allà i estava clar que la unica opció de moment era deixar-me fer. L'home va començar posant les mans per sobre del cos i va començar a murmurar coses amb japonés. Jo evidentment no entenia res...pero semblava que fés un pronostic de la situació. Em va treure la tela i la va plegar curosament a una banqueta que hi havia al costat. Jo ara més tensa vaig mig aixecar el cap i ell es va dirigir lentament cap a mi per resitua-lo on ell creia convenient. L'home va posar les mans sobre la meva cara. Va fer el gest d'acariciar els ulls per tancar-los i jo siliciosament vaig obeir. Seguidament els seus dits es van dedicar a recórrer la meva cara mentre anava runrunejant, tal qual semblava que resés i jo mica en mica vaig començar a oblidar-me d'ell per disfrutar plenament dels seus moviments per tot el meu cos. Eren moviment lents, pausats, que a vegades s'aturaven i incidien en alguna corva. De vegades m'agafava alguna part, un braç, una mà, una cama i me les movia com si fos una titella, suaument les torsionava, fins al límit de la meva flexibilitat. De sobte, va pausar el ronroneix, i en silenci, va començar a fer caure sobre meu un líquid calent...era dens i pesat i notava com el deixava caure pel centre del meu cos i el dirigia amunt i avall. Mica en mica el líquid anava regalimant cap els costats, infiltrant-se per tot arreu. Notava com el líquid enmarcava els volums, en alguns casos fins i tot es creaven petits vassals. Notava com la pell s'enduria amb el contacte calent del liquid i les pesigolles que em creava el regalim. Llavors, amb les dues mans va començar a lliscar pel cos, aquest cop amb més pressió. Anava remarcant amb els dits els volum, tendres i durs, la carn i els ossos i aquesta llefiscositat m'estava fent entrar en un món de somni. Sentia les seves mans, m'intrigava on continuarien i m'imagina on volia que acabéssin. Ell em resseguia, em clavaba els dits en racons on ni me'ls veia, sentia de tot i cada cop em deixava anar més. Ell ara no deia res, pràcticament ni el sentia respirar i cada cop s'em feia més fàcil oblidar on estava...ja no responia a res, només sentia el meu cos i aquest s'estava removent per dins. Va continuar amb les cames, de dalt a baix, energicament ara, suaument després. Cada cop que pujava, l'estomac s'em lligava i notava una petita convulsió interior. Va arribar als peus i aqui ja mig desfeta, vaig tenir que fer literals esforços per contenir-me. Allò era massa, el meu cos estava al 6è cel...apunt d'assolir el 7è, i no sabia bé com mantenir-lo al seu lloc. Tot allò que tocava per un lloc semblava que reponia per un altre. Lentament va anar presionant, recorrent, rebordejant, acariciant cada un dels peus simultàniament. Jo no podia més, vaig començar a notar la suor que em queia pels costats. Ell incidia repetidament els moviments circulars als peus, jo no deia res, ni em movia, pero tot corria per dins....finalment ell va afluixar el ritme, poc a poc, gairabé no m'en vaig donar compte fins que poc a poc vaig tornar a notar la pressio de les seves mans en el meu cos fent el recorregut per arrivar a la meva cara. Allà es va aturar, i va deixar les mans al voltant de la cara. Jo pràcticament estava mig anada, el cos el sentia flotar i ben bé ja no tenía consciència d'on era ell. En aquell instant, vaig notar una pressió entre els meus llavis mig entreoberts. Era una pressió fina i humida. Va durar poc i de seguida va quedar esmorteida pel frec de la tela que em tornava a posar a sobre. Tal com si estigués mig dormida, no vaig sentir com va marxar, el cert es que al cap d'una estona vaig notar unes mans a la cara que intentaven obrirme els ulls. Vaig notar la pressió, i amb la confusió vaig obrir els ulls. Ella em va somriure i poc a poc, em vaig incorporar per aixecar-me i posar-me el kimono de nou. Mica en mica, vaig començar a recordar....i a preguntar-me fins on havia arrivat tot. I ell? on era? perque havia estat un home,no? i al final, que habia estat el que habia notat en el llavis? em va besar?
Tot resultava molt confós i al sortir a retrobar-me amb la gent, va ser com una gran patacada, una retrobada amb la més cruel realitat.
Contenta? em va preguntar el jefe, si, es clar, vaig respondre escuetament.
I vaig continuar amb el meu silenci fins a l'hotel, mentres ells explicaven les meravelles de les mans nipones.

6 comentaris:

Wostin ha dit...

Sensacionalment expressat! Un massatge així deu despertar moltes sensacions, i llegir-ho quasi ha semblat viure-ho...

Llàstima que després de ser més enllà del cel, passessis a la crua realitat en pocs minuts, alguna cosa s'hauria de fer per polir aquest detall! jeje.

Salut ;)

polaroid mental ha dit...

gràcies wostin,
si a vegades passa així, el millor moment es trenca molt fàcilment.

una inquietud purament femenina....ho haguéssis viscut de la mateixa manera?

Wostin ha dit...

Doncs en essència crec que ho hauria viscut amb la mateixa intensitat. Les diferències vindrien marcades pel gènere.

En primer lloc, en mans d'un home em sentiria molt estrany... preferiria les mans d'una dona. I l'altre diferència seria en la reacció del cos. Vist en tercera persona, el que tu senties es convertia en suor, tremolors, i imagino que també s'accelerava el pols. Són sensacions que poden passar més inadvertides. La mateixa situació en el meu cas hauria provocat una concentració massiva de sang en un lloc molt contret del cos que no passa gens desapercebuda... que passi això enmig d'un massatge imagino que deu ser tan incòmode com inevitable.

El que passés a partir d'aquí queda per la imaginació de cadascú ;)

Salut

polaroid mental ha dit...

Com molt bé has dit,la intriga recau en les diferents reaccions de les persones segons el gènere de qui li fa el massatge.

Dona versus dona
Home versus home
Home versus dona (el del post)
Dona versus home

Simplement em sembla curiós que pels homes sigui "normal" que una dona li fagi el massatge i que per les dones lo "normal" sigui una dona.
I ja no entrem en termes homosexuals perque si no la llista de sensacions se'ns multiplicaria per 4.

Wostin ha dit...

Trobo molt interessant això que planteges.

Pensava si aquesta reacció és deguda directament per la morbositat com a home de tenir una dona fen-te un massatge... (derivat del masclisme o purament sexual?). Podria ben ser.

Llavors se m'ha acudit pensar en la sensibilitat que teniu les dones, la confiança que transmeteu... podria ser per això que els homes també us preferim.

I clar, les dones coneixeu bé als homes. Potser per això també preferiu una dona abans que un home... Encara hauran de passar força generacions! ens queda molt per aprendre. ;)

polaroid mental ha dit...

poder si, que al final tot recau en una qüestió de confiança.