divendres, 10 d’octubre de 2008

L'últim glop de cafè

me'l miro de reull,
sota l'absència
dins d'un parèntesis
on la consciència avança

resta allà
quiet i mut
a l'espera del final

em costa decidir-me
abaixar el cap
per acabar amb aquest moment
i tornar a començar

és l'últim
tebi i sense aroma
esforç inclinat
gust que s'ha acabat