me'l miro de reull,
sota l'absència
dins d'un parèntesis
on la consciència avança
resta allà
quiet i mut
a l'espera del final
em costa decidir-me
abaixar el cap
per acabar amb aquest moment
i tornar a començar
és l'últim
tebi i sense aroma
esforç inclinat
gust que s'ha acabat
divendres, 10 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada