ciència ficció

sensible i reflexiva

" a la terra, la vida mai no va saber trobar el camí bo. La ciència va créixer massa depressa i ens va deixar enrere, i la gent es va perdre en un batibull mecànic, com nens amb sabates noves: aparells, helicòpters, coets... Donaven importància a coses que no en tenien. Donaven importància a les màquines, per comptes de donar-la al fet de dominar-les. "

Les cròniques marcianes (1950)
Ray Bradbury

bústia

replena
de papers que parlen d'ahir
memòria de paper impresa
números
trucats
gastats
comprats
perduts
que no em serveixen per res

i entremig
insòlitament
una cartulina estampada
on hi ets tu
desde molt lluny
rera una foto en blanc i negre

dues paraules a mà
i el teu nom
parlen del present distant
testimoni
del meu futur incondicional

de fons

llavis inflats
vermells
desdibuixats
grossos i escaldats
descansant d'estimar

veus que parlen
i pinten el fons
s'escampen per tot arreu
imposen aquest buit
que fa mandra omplir

quieta, tapada
però nua per dins
arrencada del plaer
esperant un dolç final
oblidada
per l'amor d'un passat

si aquest buit es gran
perquè pesa tant?

dormint

aquets dies resto dormint
descanso d'un nosequé
en blanc
o plena de colors?

m'alegra i m'allibera
però tinc rencança
per tornar
i no oblidar

m'agrada trobar-m'hi
sencillament no falla mai

art

davant d'ell
torno a ser verge de criteri
esperant tot el que em pugui oferir
donant el que no imaginava

terrat

acostumada a l'1 i al 2
avui he pujat al 9
on gairabé es toca el cel
i la ciutat segueix vivint abaix

un lloc on recordar
les ciutats que he passejat

antiarrugues

només em queda 1 minut
per deixar de ser jove

post-post: és curiós com amb el pas del temps la paraula "jove" s'ha anat dilatant, em dóna la sensació de que ara tothom es "jove" tingui 15-20-30-40-50 anys, i encara es més cínic quant ens vénen elixirs de joventut. Per mi, quant era jove, els joves eren aquets.

llibre

sols tu i jo a la penombra del dia que s'acaba, em despullo mica en mica, pressa d'atenció per les teves paraules.

es l'hora del tu només per mi

capseta

tarda
avorrida com tantes d'altres

obrir
i salta la musiqueta
petites notes
ballarines
incansables
repetides
màgia
dins la capseta oberta

tancada
dins el calaix que costa d'obrir

reflexes

SER | RES
d'un
COS | SOC
en un
MON | NOM
oblidat

atzar

a les teves mans
em sento joia
essent
aquella bola de xiclet blanca
escapada
de la pila de colors tancats

agost

"M'he passat el matí rumiant per posar una coma
i l'he esborrada a l'hora de dinar."

Joseph Conrad,
escriptor britànic d'origen polonès (1857-1924)

febre

arribar
pujar les escales
vestit amb calor
tancar la porta a cop de peu
peus descalços
sandàlies pel mig
ventilador al tres
caure al llit

l'AIRE
un suspir pel cos

penombra calmant
de sol persistent
cabells estesos
sobre l'esquena
nua i calenta
agitanada
regalada al mar

he perdut
l'estiu acondicionat
del treball
12 graus de diferència
una jaqueta penjant
el cop de calor
l'efecte del sol
ulls tancats
marxar

i el cos
oblidat sobre els llençols
escolta el ventilador
murmuri d'un secret
em diu que has estat aquí
estirat
al meu costat
somric
i oloro el coixí

fredor al llit
arran de peus
alivi cremant
allargo del dret
gel?
fred i llefiscós
pell sentida
córren pessigolles

espantada
perquè ja no et vec
obro els ulls
què?
mig a fosques
no vec res
llençols perduts
un moment de tú
un joc novament

caic enrere
sense pes
buido els ulls
per deixar-te
em regiro
i la suor regota
entremig del cos
més aire suavitzant
si us plau
cal alleugerir el que surt de dins

i torna
una pressió freda
a la pell
humida,
densa,
que puja
lentament pels turmells
aquest cop
mig fosa
no busco
ni et busco més

què?
m'alivia i deixo estar

puja
poc a poc
haig de témer?
el cap m'esclata
impossible
només vec vermell
i el cos
que ja no es meu

teu?
seu?
carícies de rèptil
sobre la pell
enredat
sense moure'm
no puc
la força a les mans
per sobre del cap
obro els ulls
un cos de mòmia
una llarga ombra
fosca i cargolada
que ara s'endinsa per sota
i entra sense permís

i vec
sobre meu
assaborint la meva suor
ulls verds clavats
llengua que no parla
llarga que m'ofega
intermitent bes
que dóna verí
la febre del plaer
recorre per dins
crit de mossec
morta de febre

preludi

glòria de divendres!
despertar amb aquest preludi
disculpa qualsevol encesa dígits
per anar a treballar

Preludi de l'acte primer de l'òpera "La Traviata" de Verdi
escoltat a
"Preludi" de Catalunya Música avui, 16/07/2010 a les 7:05 hores

musa

observo amb deteniment
cada una de les línies
buscant la unió que hi ha amb mi
sorprenent del que no havia vist
i tu si

em miro
i no es un mirall
hi ets tú a l'altre costat
el que sents
amb els teus ulls
que m'han creat així

i ella,
de pura delícia
descobreix la teva mirada
sols d'un acte d'amor
en podia sortir
res tan bonic

ceba

quarts de dues
preparant el dinar

amb la ceba picada
troba l'únic consol

la tristesa amagada

llibre > e-llibre

Encertades i clares les paraules d'Umberto Eco:

....

Usted dice: "El libro ha demostrado su eficacia. No podemos inventar algo mejor." Pero realmente, ¿qué es un libro? Un objeto? Páginas para leer? Apoyo? Un texto?
El libro es una serie de páginas de texto y / o imágenes juntos por alguna cosa técnica que hace posible la pastelería. Esta estructura del libro. ¿Qué páginas son de papel pergamino o de madera, como ahora, no importa.


Y si las páginas son digitales y tapa en una pantalla?
Seguimos en la estructura del libro. El e-libro, en la que la navegación es posible, una carrera de Niza como una novedad, se trata de imitar el libro. En cierta medida, solamente, desde un punto de por lo menos, se puede igualar: el libro de papel es autónomo, mientras que el e-libro es una herramienta a su cargo, aunque sólo de electricidad. Robinson Crusoe en su isla podría tener algo que leer durante treinta años con una Biblia de Gutenberg. Si hubiera sido analizadas en un libro electrónico, se habría beneficiado durante las tres horas de duración de la batería. Usted puede tomar un libro de la quinta planta, se encuentra más o menos completa abajo. Si se lanza un e-libro, seguramente destruida. Todavía podemos leer libros antiguos de quinientos años. Sin embargo, no tenemos pruebas científicas de que el e-libro puede durar más allá de tres o cuatro años. En cualquier caso, es razonable poner en duda, dada la naturaleza de sus materiales, mantiene la misma intensidad magnética de quinientos años. El libro es un invento como la rueda insuperable, el martillo o una cuchara.


Ciertamente, pero que podría certificar el tiempo de Gutenberg, la durabilidad de la tinta, papel, impresión?
Pero nosotros no teníamos los periodistas que plantean cuestiones de este tipo! Ahora hay, sólo puede responder a ellas: el libro de Gutenberg todavía está allí. Y no puedo engañar a mí decir que voy a sobrevivir ... y para usted. El e-libro puede eliminar ciertos tipos de libros o documentos de los cuarenta volúmenes de la enciclopedia que necesita más espacio en el apartamento se acaba ... Es sin duda va a desaparecer la escoliosis se extiende a nuestros hijos en sus espaldas libras de libros de texto. Se Molière, la gramática, en sus portátiles. Pero nada de eliminar el amor del propio libro. La fotografía ha cambiado los pintores, pero ella no mató a la pintura o película para televisión. ¿Por qué quiere el libro a desaparecer en contra del texto digital? La gente le encanta tener miedo ahora la elaboración de los desastres radical. Quieren un poco de escándalo!

...

una entrevista arrel de la publicació del llibre:

Nadie acabará con los libros
Umberto Eco
Jean-Claude Carrière
ed. Lumen

connexió

"01100101 01101110 01100011 01100001 01110010 01100001 00100000 01110100 00100111 01100101 01110011 01110100 01101001 01101101 01101111"
va ser l'únic que li va poder dir l'impressora al disc dur després d'una connexió fallida.

sala 2

-- esperi, si us plau --

5-15-20-25-35-40-45-55
minuts
d'aquí
del no res
més, sense més
esperar

2-4-6-12-14-18
roselles
petites
per la falda
prat
assentat

27-28-29-30-31-32-33-34
segons
sense aire
ni a dins
ni a fóra
joc de mort

1-2-3
passes
finestra tancada
rera
llum rallada
verd amable

1-2
extrems
fil caigut
ple de volts
unió
toc de sort

aditros
aicnègreme
espera
sense números
espera
en blanc

volar

la pròxima vegada que m'enlairi cap al cel
segur que sonarà aquesta d'en Nino Rota

2 minuts inicials per a Amarcord de Fellini


post-post: un error de copy-paste va silenciar en Nino,
ara sí, torna-la a tocar

consciència

burla el destí
del meu desig

paraula

llegeixo
i torno a llegir
no trobo el sentit
sols és
paraula escrita

res em diu
busco al diccionari
i alguna cosa hi reconec
però res em dóna
veracitat d'ella

reafirmo magritaniament
que no es una paraula
em falta el to
el to de vida
per ser paraula viva

souvenir

un paratge de postal
on el vent m'acaricia
emocionant-me
altre cop les teves mans

però

condiciona el si
despista un no
surgeix del dubte,
intentant conservar el present

però
que sempre bordeja el perill
perquè no el mira de front

I ♥ ny

llum entredificis
lletres invertides
grocs vibrants
ombres gegants
escales en diagonal
pareds de veu
restes de dia
coloms urbans
diàlegs cel.lulars
núvols escapçats
repeticions verticals
reflexos fantasmals
casualitats simètriques
pas sobre asfalt
objectes vitals
esperes diàries
sol de tardavespre
racó amb descans
paral.lels de cel
anònims en fila
papers caducats
fils d'existència
bicicletes violades
cromàtiques en armonia
fletxes autòritaries
cara bauhausiana

vida usada
vida recordada

detalls d'unes fantàstiques polaroids

en blanc

en el diari del dissabte descubreixo les paraules d'en Rafael Gumucio, un dels escriptors que instrueix davant el que cal fer per trencar un blanc amb lletres, comes i punts.

Rafael Gumucio
"¿Se puede enseñar a escribir? Claro, con un buen silabario y una profesora paciente no hay niño que no sepa después de unos meses escribir su nombre y el de sus padres. ¿Aprender a ser escritor? Ser escritor es ser por escrito, ser más intensamente, más completamente por escrito que por cualquier otro medio. Todos tienen la facultad de lograrlo. Las materias que se necesitan aprobar son justamente las que no se enseñan en la universidad, pero las que se imparten en cualquier otra parte: la valentía, la honestidad, el descaro, la oportunidad, la lucidez, la gracia. Por otro hacer de escritor es más simple, basta usar anteojos, leer mucho, encerrarse en alguna universidad americana por un semestre, ser jurado de cuanto concurso hay, vestirse de chaqueta de mezclillas y preocuparse por grandes temas tipo "el mal", el vacío y la cuarta guerra mundial."

Per llegir tot l'article:
La derrota de la página en blanco. Suplement Babelia. El País. Dissabte 17-04-2010

línia

.

aquesta línia que he marcat
__________________________________________________

no em fa estar més lluny de tu

.

superbe

o
del no res
surgeix
en una solitud blanca
ratllada
lineal

fosc
alt
imperatiu
ulls tancats
oberts de dins
amagada
de no sentir

el desesper
de buscar més
peus endavant
cos enrere
ànima engabiada
gemec d'animal

tenir
retrobar
sentir
la plenitud

arrel de "La superbe" d'en Benjamin Biolay

desig

davant d'un desig,
què és més real:
el que veiem
o el que imaginem?

buit

buit,
un ple escampat
vessat
robat
arrencat
trencat

buit,
un ple imborrable

neu

caus sobtadament
silenciosa
lenta i pausada

persistents
punts blancs
de paisatge fred

nova pàtria blanca
de dolces formes
sobre angles punxeguts

veure't radiant
a distància només,
ets prohibida a la meva pell

vestit

i cada dia el vec, passant per davant, desde el primer dia, allà penjat, en una pared de 3,5x2, sobre un fons marró xocolata, i es únic, entremig de les teles que pengen a banda i banda, entre els altres vestits que porten les maniquís de l'aparador, sembla lleugerament oblidat, però, no, sap molt bé el lloc que ocupa, fer visible lo invisible. Un tall perfecte, tirants amples, escot en pic, cenyit en cos, lleugerament acampanat al baix, a l'alçada de genolls, textura suau, lleugera, que acompanya al pas, que s'adapta al cos, un color blanc de fons, taques càlides de color que s'esvaeixen amb un contrast mínim de negre vibrant... i no es pecat, pensar ara sota l'abric i la humitat, com sería caminar amb un vestit així, una nit de juliol fantàstica, amb una pell enfosquida després d'un bany de sol i d'aigua salada, amb els cabells encara humits deixats anar, amb unes sandàlies fosques, un bolso de mà, perque no li cal res que li pengi al costat, un lleuger dual dorat entremig del cabell i un suau perfum dolç, per vestir l'aroma. I amb un vestit així, qui no es pot sentir meravellosa notant tots els seus efectes? Caminant, disfrutant el seu tacte amb la pell, observant les mirades atacades que es creuen al pas, com les portes s'obren automàticament i la veu del llop es transforma en melosa i dolça... sentir-lo així no val els cents d'euros que marca l'etiqueta impresa...llàstima que només sigui un número el que ens separi... sols és un petit del.liri provocat pel fred etern del carrer i uns insultants aparadors plens de calor.

la K

no sabem d'on ve
però es presenta direkta i radikal

multidireccional,
s'eskampa entre diagonals i rectes

kontestaria en respostes
es ruina de tota la família

només ella pot per fotre fóra ki li peska
pk parla com li dóna la gana

la C i la Q ni la miren a la cara
traició familiar de vulgar fonética

prioritat

és l'única agulla que marca el temps

The Pillow Book, de Peter Greenaway

Si el cinema és el setè art, i es defineix així per ser la suma de totes les arts, indubtablement, això es una pel.lícula.
Més que una simple narració
imatges que conviden a la imaginació
atmosfera envolvent
actors de carn i ossos
un collage emocional per disfrutar-la al gust

Agradable sorpresa veure-la en una tv pública, un diumenge per la nit en un horari raonable i sense anuncis. Per repetir-la i recrear-se en els detalls.

"Sexto Libro: El Libro del Amante"

Este es un libro y un cuerpo
que es tan tibio al tacto.
A mi tacto.
Con este libro presioné mis ojos,
mi frente, mis mejillas,
he tenido este libro abierto sobre mi vientre,
me he sentado sonriente sobre este libro
hasta que mi cuerpo sintió nupcias con sus cubiertas.
Me he sentado riendo en este libro hasta humedecer
sus cubiertas con mi cuerpo.
He envuelto mis piernas con este libro.
Me he arrodillado en este libro hasta hacer sangrar mis rodillas.

Este libro y yo nos hemos vuelto indivisibles.
He puesto mis pies en las últimas páginas de este libro,
confiada de estar erguida mucho más alta en el mundo
de lo que alguna vez estuve.
Ojalá conserve este libro para siempre.
Ojalá este libro y este cuerpo sobrevivan a mi amor.
Ojalá este cuerpo y este libro me amen como yo amo su
longitud, su anchura, su espesor, su texto,
su piel, sus letras, su puntuación,
sus páginas silenciosas y ruidosas.
Sus delicias cosquilleantes.

Libro, cuerpo: los amo
él respira delicadamente en su primera página.
Respira más profundamente a medida que pasan las páginas.
Cuando se asegura el ritmo de lectura, las palabras ganan velocidad rugiente y las páginas corren de prisa.
He corrido con estas páginas.

Hacia el final hay un suspiro y el libro se cierra satisfecho.
El lector de buena gana comienza nuevamente.
Cuerpo y libro están abiertos.
Rostro y página.
Cuerpo y página.
Sangre y tinta.
Puntas de dedos, los bordes reforzados,
la superficie del borde de cada página es tan suave.
Las marcas de agua son como venas encendidas.
Las páginas son tan armoniosas en su proporción,
que la disonancia en los contenidos es imposible."

Un petit tros literal d'aquest llibre trobat a la blogosfera

fum

un traç suau
desdibuixan-te la cara
suau oneig entre els llavis
disfruto
del teu ritual
insoportable en altres
fantàstic en tu

absurd

quant la coherència perd forma
i les paraules s'inverteixen
benvinguts al món de l'absurd
dona-li la mà a l'estupidesa
amb una mossegada invisible


I per dins només sonen guitarres dels Oasis que diuen Hello

modes

mengen de tot
empassen
engullen
i vomiten

no hi ha temps pel bon profit

aquarel.la

desperten tímids
els cels de l'hivern
límits de ciutat
amb taques d'aquarel.la

parking

teníem mil mirades
que parlaven de desig
entre paraules educades
i moviments controlats

a vegades fugíem d'elles
per una realitat correcte
pero dins nostre
es recreaven descaradament

el límit les va aturar
però continuaven ressonant
la distància
no me les va fer oblidar

després d'una nit buida
mirant dígits blaus
m'aixeco
per vindre't a buscar

et vull
només essent el que ets,
sense més adjunts ni associats
destapar la teva mirada

preparo amb detall
per ser més que una temptació
enmascaro donant força
tots els meus sentits

roig al gust
foscor a la mirada
dolçor a l'olfacte
finor al tacte
tots els meus racons
apunt d'esclatar

el pensament em fa tremolar
del que faràs si em veus
no vull tornar enrere
segueixo el pas ferm

callaràs?
giraràs la cara?
parlaràs del temps?
potser ja no te'n queda res

i sé com vius: tranquil, serè i metòdic
per això sé on trobar-te,
quin és el millor moment
esperaré a sentir les teves passes
mentres tot retomba dins meu

t'espero entre el gris
sola, de peu, atenta
a vegades apareix la foscor
fins que l'automàtic s'encén

tardes
potser no hi ets
potser treballes per llarg
massa temps d'espera
per una incertesa gegant

et sento
la veu, un comentari, un arreveure
baixes dringant les claus
obrint la porta de ferro
i apareixent jo al radera

no m'atreveixo a dir res
ens mirem en un llarg silenci
et noto desconcertat
saps perquè he vingut
i em temo el pitjor

t'acostes
pero no fas res
només mires
no gosso moure'm
10 segons més de tu

acostes la mà
els teus dits i els meus llavis
un lleuger tast
que és com el primer bes

em sorprens com et mous
com m'agafes
com em tastes
sóc aliment del teu desig
goig del meu plaer

esclafada entre un mur de ciment i tu
res ens podia imaginar així
ja no parlem, ni mirem
només sentim aquelles mirades

i de nou
l'automàtic s'apaga
ell ara és l'únic correcte
sense opinió ni veu
d'aquest furtiu desenllaç

tonight

inocència
somnis per desitjar
gaudir

màgia
un truc descobert
crèixer

il.lusió
somnis per creure
viure

Inclou vistes de Tonight, Tonight una dels Smashing Pumpkins